La Renaixença va inspirar escriptors, poetes i artistes emmirallats amb els Alps, obres amb cosmovisions  d’una Catalunya de cingles, muntanyes, rierols, vegetació o aus de terra estant, de manera que en les seves obres no es va  representar allò que tenia a veure amb el mar, les seves dones, els seus homes, les seves feines, els oficis ni les aus, peixos i vegetació marina amb la intensitat que van escriure,  cantar i pintar  tot allò de terra.
I no es fins  aquest segle, el S. XIX,  que els metges posen de moda el mar, amb finalitats exclusivament terapèutiques: els banys de mar.

Tot això malgrat que la vida marítima, la pesca, el comerç de cabotatge, els ports, la fabricació de vaixells, lleis, i fins i tot el comerç d’ultramar han ocupat una part molt destacada en la nostra història. 

Seria interessant, analitzar el paper que juga el mar i tot el que l’envolta en el sistema simbòlic català,  comparant-lo amb el paper que juga la muntanya i el món rural.
Aquest desinterès cap les activitats marítimes tenen explicacions en costums, actituds, mites.. en la forma de veure el món de la societat  envers el mar.

Volem  contribuir a difondre des de les formes d’organització socio-econòmica de les societats litorals a recerques científiques, espais de custodia marina, organitzacions que es dediquen a mantenir i  preservar el medi , empreses que treballen amb responsabilitat social i ambiental fins a  les manifestacions artisitques i culturals per tal de sensibilitzar a la societat  que el món marítim es el NOSTRE MÓN  i  un valor emergent i estratègic generador de riquesa i d’oportunitats empresarials i socials.