Els fars han estat lligats a la vida de les persones des de l’antiguitat. El far d’Alexandria, erigit per Ptolomeu II, a la illa grega  Pharos, d’on prové el nom d’aquestes torres de senyalització lluminosa en la nostra parla; el Colós de Rodes, la Torre d’Hèrcules a Galizia etc.
Els fars son la referència de seguretat pels navegants, la referència de la terra ferma.

Fars i faroners han estat envoltats d’un cert aire de misteri. Hi ha nombroses històries, llegendes, en la literatura oral i escrita plenes de fets singulars. Hi ha una idea romàntica i quasi mítica  dels faroners, cantada pels poetes.

Els fars estaven habitats per famílies. La  duresa de les condicions de vida,  resultaven més extremes a més isolats estaven de qualsevol població. Els calia generar-se l’energia amb molins, fer-se el pa,  parir fills sense comadrones o veïnes, guarir-se infermetats  segons l’experiència o la intuïció, i havien de  disposar de coneixements  específics de la maquinaria del far.
La vida dels mariners depenia sovint dels seus coneixements, responsabilitat i tenacitat,  però les seves vides, només depenien  d’ells mateixos (homes i dones).
Poques persones eren capaces de suportar una forma de vida que exigia fer front al que suposava l’isolament en el sentit més ampli de la paraula.

Avui els faroners -queden pocs fars habitats-  reben el nom de: Tècnics de Sistema de Suport a la Navegació.

Actualment, malgrat les noves tecnologies, els fars continuen sent un referent per a tothom que navega, es el principal sistema de referència per a embarcacions de poca eslora i un sistema de seguretat pels qui utilitzen medis electrònics de navegació.
Els fars a més del llegat humà, històric i tècnic que cal difondre i conèixer, son un senyal marítim de ple us i una plataforma per a la instal·lació de noves tecnologies de suport a la navegació. Se’n construeixen de nous.

Far  Enoshima (Japó)

Al Cap de Creus  es cel.lebra enguany la IV trobada de faroners i amics dels fars.