L’art de cuinar pels ulls, pel cos, per l’ànima, un petit tast d’història

baixa (2)MAGRA   Es diu que hi ha una llei universal que està per sobre de la resta, és la llei de l’àpat de l’amor;  pels grecs l’àpat representava ser positiu, estimar la vida i la bondat, l’entenien com amor a la veritat o a la humanitat.
La paraula àpat, s’associa posteriorment al menjar perquè el fet d’el.laborar aliments s’interpreta com la capacitat d’oferir quelcom valuós fet amb amor i sense esperar res a canvi.

Alimentar-nos és una de les necessitats fonamentals del gènere humà, i és tant important en la nostra vida que moltes fases de la història de la humanitat venen determinades pels canvis operats en la manera d’alimentar-se.

De la cova a la taula romana 

Dues  de les primeres grans  transformacions històriques van ser l’ús del foc que va permetre coure els aliments i digerir-los millor i  l’aparició de l’agricultura i la ramaderia que els permetria organitzar l’abastiment del menjar, a partir d’aquí el seu propi hàbitat, i van contribuir al perfeccionament de l’espècie humana .

La primera tecnologia utilitzada per les persones ha estat doncs relacionada amb l’alimentació: els instruments de caça, pesca, els de conreu, els usats per a la preparació, cocció i  ingesta  dels aliments i emmagatzematge.
La diversificació de productes, les formes de prepar-los, el desenvolupament del gust, els espais destinats a aquest fi, i l’espai geogràfic, formen part ,de manera determinant, de la cultura, és a dir de la forma de vida que es transmet -ja sigui verbalment o per escrit- d’unes generacions a unes altres.

Els aliments  a més d’alimentar-nos i protegir-nos de les malalties tenen una  funció  simbòlica que abarca des de la socialització, ajudant a fer-nos sentir part d’un grup o comunitat i apropar-nos a les altres persones, fins a l’Economia, l’Espiritualitat o l’Art.

Quan pensem en representacions del menjar al llarg de la història, les primeres imatges que ens venen al cap són probablement les representacions prehistòriques de les pintures rupestres, recollida de mel , caceres d’animals, escenes de pesca i recol·lecció de plantes i arrels .

Conjuntament amb  les representacions i objectes  de caire alimentari i d’acte social, destaquen  les representacions de caire espiritual , religiós o màgic i el seu origen es remunta als inicis dels enterraments acompanyats de menjar o d’algun estri per la seva el.laboració i les ’incineracions amb restes d’un banquet al voltant, en el Paleòlitic
( tomba la ferrassie , França, Paleolític Mitjà )
En qualsevol cultura posterior hi trobem a més, ofrenes a les divinitats en les que mai no hi  falten els aliments;  i les representacions de símbols de poder es manifesten sovint en la cuina, amb l’orgull d’obsequiar amb grans  banquets.

Tenim  exemples de representacions artístiques d’aliments a  l’antiguitat com les pintures murals; els romans per exemple decoraven les parets de les seves cases amb composicions pictòriques adequant la decoració a les estances (cubicula) de la casa. A la sala de menjar (triclinia, que cobrien de roses i violetes), sovintejaven plafons amb representacions de gerres de servir el vi, ocells, peixos, animals de caça, garlandes de flors i fruits i utilitzaven colors molt contrastats.
Hi ha bones mostres de  representacions d’escenes de déus, herois  i caceres, relacionades amb el menjar en tot tipus de ceràmiques i monedes des de l’antiguitat llunyana i en totes les cultures

dones rec monedes

egipteg-mosaicocratera

Dels S II al  IV dC trobem  representades escenes de pesca, caça, banquets i escenes mitològiques glorificant Dionís, en els mosaics i els estucats. En aquestes magnifiques peces es busca que els motius ceràmics o pintats o estucats tinguin una gran versemblança amb la realitat.

La cultura cristiana utilitza imatges simbòliques i paràboles relacionades amb el menjar; peixos, pa, l’anyell; el pelicà que dona de menjar la seva pròpia carn als fills o el Sant Sopar son uns de la llarga llista de exemples.,

Totes aquestes imatges relacionades amb els aliments, són un sistema de representació i significat de la contínua evolució i transformació de la societat, on el menjar i la cuina són un element essencial, per a comprendre la organització, la ideologia  i els costums de les diferents societats; la cuina és una estratègia alimentària humana que te un innegable caràcter cultural, social, econòmic, polític, espiritual , artístic i simbòlic.

Pel que fa als receptaris no és ,fins el S. II aC, quan la cuina romana entra en contacte amb la gran tradició gastronòmica grega i amb els tractats generals que aquesta havia produït, que desenvolupen una gastronomia prou elaborada com per a crear llibres específics. El primer receptari del que tenim constància es  De re Coquinaria,  d’Apici, (cap l’any 25 a.C),  un esclat del gust romà pel bon menjar on les espècies de tot tipus i en bones quantitats, les salses fredes, calentes, blanques, els fruits secs i la rebosteria  hi jugaven un paper fonamental i en el qual  podem trobar l’origen de moltes receptes actuals de la cuina tradicional catalana.

No hem d’oblidar que la salaó, els fumats i l’assecat al sol, eren tècniques desenvolupades per a conservar els aliments. El gel que es duia de glaceres, permetia refrescar puntualment productes i elaborar els xarrups romans, que es prenien entre plats per a digerir-los millor
.

apici

F.1 Dona recolectant mel; Pintura rupestre; cova de l’Aranya, València; Posterior V mileni a.C
F.2 
Moneda Ibèrica, bronze, cap el 50 a.C
F.3
Pintura romana amb escena de pesca. d.C
F.4
Mosaic romà d.C. Cràtera de vi amb fulles de raïm

M. Teresa Galceran Garés
(les imatges son de google imags i de llibres personals)