José J. de Olañeta, ed. Un banquet creatiu

Llegir ens fa creatius, feliços i ens transforma.
Es una bona dieta plena de nutrients.
En temps de convulsions per crisi política, econòmica o personal , d’angoixes i d’incerteses, la lectura te solucions terapèutiques i és una forma de sociabilitat i comunicació.

Cuidar el cos i la ment alhora, ha estat una de les màximes des de temps de fa molt de temps; “Nulla dies sine línea”, cap dia sense llegir, deien els romans.

El llibre a degustar, de com preparem les combinacions de lectures, ho decidim lliurament  nosaltres .
Hi ha un moment per cada llibre, un poema per cada moment.

En aquet “moment” que vivim, m’agrada anar a una llibreria i remenar entre publicacions  de l’editorial J.J.Olañeta, perquè hi trobo temes pel meu “moment”, per formar-me nous criteris, noves emocions , per alliberar-me i experimentar a fons en nosaltres i en la vida i ser-ne alhora una part, i no pas una representació, sinó ser-hi de ple!.

Mireu i remeneu entre totes les coleccions, us sorprendrà, trobareu els vostres ingredients pels banquets, espurnes anomenades “connexio humana” .
http://www.olanetaeditor.com/

Anuncios

FARS i FARONERS

faro_alejandria2torrehercules
Els fars han estat lligats a la vida de les persones des de l’antiguitat. El far d’Alexandria, erigit per Ptolomeu II, a la illa grega  Pharos, d’on prové el nom d’aquestes torres de senyalització lluminosa en la nostra parla; el Colós de Rodes, la Torre d’Hèrcules a Galizia etc.
Els fars son la referència de seguretat pels navegants, la referència de la terra ferma.

Fars i faroners han estat envoltats d’un cert aire de misteri. Hi ha nombroses històries, llegendes, en la literatura oral i escrita plenes de fets singulars. Hi ha una idea romàntica i quasi mítica  dels faroners, cantada pels poetes.

Els fars estaven habitats per famílies. La  duresa de les condicions de vida,  resultaven més extremes a més isolats estaven de qualsevol població. Els calia generar-se l’energia amb molins, fer-se el pa,  parir fills sense comadrones o veïnes, guarir-se infermetats  segons l’experiència o la intuïció, i havien de  disposar de coneixements  específics de la maquinaria del far.
La vida dels mariners depenia sovint dels seus coneixements, responsabilitat i tenacitat,  però les seves vides, només depenien  d’ells mateixos (homes i dones).
Poques persones eren capaces de suportar una forma de vida que exigia fer front al que suposava l’isolament en el sentit més ampli de la paraula.

Avui els faroners -queden pocs fars habitats-  reben el nom de: Tècnics de Sistema de Suport a la Navegació.

Actualment, malgrat les noves tecnologies, els fars continuen sent un referent per a tothom que navega, es el principal sistema de referència per a embarcacions de poca eslora i un sistema de seguretat pels qui utilitzen medis electrònics de navegació.
Els fars a més del llegat humà, històric i tècnic que cal difondre i conèixer, son un senyal marítim de ple us i una plataforma per a la instal·lació de noves tecnologies de suport a la navegació. Se’n construeixen de nous.

Far  Enoshima (Japó)

Faro-de-Enoshima-Japón

Al Cap de Creus  es cel.lebra enguany la IV trobada de faroners i amics dels fars. show_foto

RACHEL CARSON, conciencia ambiental

 

th_73d9f63cbf68d5d7391d41bb4dcbecbf_doodle-rachel-carson-google-efeverdeDoodle para el 107 aniversario de Rachel Carson, la científica de la conciencia ambiental.
“El ser humano es parte de la Naturaleza y su guerra contra ella es, inevitablemente, una guerra contra sí mismo” escribía la bióloga y ecóloga Rachel Carson, adelantándose en el tiempo a la preocupación contemporánea por el medio ambiente”.

http://www.efeverde.com/blog/noticias/rachel-louise-carson-doodle-google/

DONES PIRATES

descarga (1)
Al llarg de la història , han estat forces les dones que han participat i han tingut importància destacada en aquest mon.

Probablement la primera dona pirata, va ser Glauca, nascuda a Creta, filla d’una família de navegants, va ser el terror d’aquelles aigües.
Va instaurar el pagament d’una taxa per a tots el vaixells que volien passar per les seves aigües, condició bàsica per poder navegar amb seguretat.

A la Xina, la senyora Li, va comanar una important flota a la mort del seu espòs, va millorar els sistemes de combat, l’armament i la construcció naval.
Davant l’impossibilitat de vèncer-la, l’Emperador va concedir-l’hi un títol nobiliari i va ser anomenada Almirall general de la flota xinesa.

Alvilda, princesa dels gods, va fugir i va armar un vaixell en que totes les pirates eren dones, s’explica que van ser molt destres amb el ganivet i l’arc, cosa que els va valdre merescuda fama.
Desprès de combat singular, amb Alí, un príncep, probablement otomà, va matrimoniar amb aquest, la flota col•ligada, va ser especialment temuda a la zona del Bosfor

Mery Read, junt a Anne Booney son figures mítiques dels pirates del Carib, al segle XVIII.
Anne va ser feta presonera i penjada, la seva carta de comiat al seu espòs va ser, tot un model de literatura epistolar.
Mery va tenir millor sort, es salvà de la forca al estar prenyada i indultada més tard.
Al segle XIX la senyora Hsi, fou capturada pel famós pirata xinesXing Yih, dona d’habilitat amb les armes, va derrotar-lo en combat, va fer-lo penjar i exposar-lo a l’atac de les aus marines.
Va convertir-se en Almirall de la flota pirata del Mar de la Xina.

La Capitana Grace O’Malley, segle XVIII, d’origen irlandès, va navegar especialment pel Carib, va tenir 4 fills.
Es diu que un d’ells, va separar pel seu interès una peça important d’un botí,
Era furibunda perseguidora d’espanyols i anglesos, atacat el seu vaixell fondejat, per un vaixell espanyol, es diu que va pujar a coberta nua amb un sabre a les dents i dues pistoles muntades i que va fer retrocedir als espanyols atemorits.

Font: Pep Bermejo, pirates, filibusters, bucaners i corsaris

2014 Tricentenari de la Longitud, una recerca èpica.

grahamharrison 1H4-movt-layout-106112-300x242

Fa 300 anys qualsevol navegant transoceànic sabia que a més dels perills del mar i  dels embarrancaments en conèixer poc el medi, s’enfrontava  a un problema més greu  que no podia resoldre.
Navegar cap  un indret i tornar al port de sortida, era una gesta d’una dificultat extrema, perquè no tenien una bona cartografia, ni sobretot, cap manera d’obtenir una bona situació.
No podien medir  la Longitud i  els mariners es desorientaven tant aviat deixaven de veure la costa, molts vaixells  naufragaven  i es perdien milers de vides i de riqueses pels països.
Tot mariner experimentat  podia  calcular la latitud a traves de l’alçada del sol, segons les estrelles, la durada del dia i el paral·lel zero, determinat per les lleis de la naturalesa, però no podien prendre la mesura  dels meridians de Longitud.
La Longitud  depèn del temps horari  i per esbrinar-la, cal saber quina hora es al vaixell i quina en el port base o en un altre indret de Longitud coneguda en aquell mateix moment. Els dos temps reals permeten que el navegant converteixi la diferencia horària en separació geogràfica o distància recorreguda a l’E o W.

Amb els rellotges de l’època era del tot impossible saber l’hora exacta de dos llocs alhora i en un vaixell  amb el balanceig constant, les diferents pressions baromètriques, les subtils variacions de la gravetat etc. els rellotges s’endarrerien, avençaven o s’aturaven; amb  els canvis de temperatura, els lubricants dels rellotges es fluïdificaven o s’espessien, els elements metàl·lics es dilataven o contreien amb conseqüències realment desastroses.

La recerca d’una solució a la Longitud va durar 4 segles, es varen fundar Observatoris, científics de l’alçada de Galileu, Newton o Halley es van enfrontar al desafiament que representava la Longitud, sense obtenir cap mètode que dones resultat.

Al S.XVIII el “problema de la Longitud” s’havia  convertit en el dilema científic més important de l’època. L’any 1714 el Parlament britànic va ficsar un premi – que ascendia a una veritable fortuna- per qui trobes un mitjà “factible i útil” de determinar la Longitud.
John Harrison, un humil i genial rellotger, va tenir “la gosadia” de concebre una solució mecànica, un rellotge que marcava l’hora amb precisió al mar.
Al cap de 40 anys d’intrigues polítiques i científiques, de pèrdues de vida al mar i catàstrofes econòmiques, Harrison -ja vell i esgotat- va poder reclamar la recompensa i el seu rellotge -una forma perfecte de mesurar el temps-  el Cronòmetre, es va fabricar en sèrie per a totes les naus i es va poder determinar la Longitud.

Bibliografia: Longitud, Dava Sobel, ed. Debate

100 años bajo el hielo

Se han hallado en la Antártida negativos fotográficos de la expedición de Shakleton tras 100 años bajo el hielo.

En una cabaña abandonada en la Antártida, los miembros de la fundación Antartic Heritage Trust (Fundación del Patrimonio de la Antártida) han encontrado negativos fotográficos de instantáneas tomadas entre los años 1914-1917 durante la expedición de Ernest Shackleton.

images (5)

Los negativos pertenecen a la fallida expedición de 1912 liderada por el explorador británico Robert Falcon Scott, que pretendía convertirse en el primer hombre en conquistar el Polo Sur. Sin embargo, Scott llegó al punto de destino deseado 33 días más tarde que su rival, el explorador noruego Roald Amundsen.

Los negativos de nitrato de celulosa, los únicos testigos existentes de los hechos, fueron guardados en una caja en el cuarto del fotógrafo de la expedición de Scott, Herbert Ponting. Antartic Heritage Trust  llevó el hallazgo a Nueva Zelanda, donde fueron reconstruidas 22 fotografías en blanco y negro.

Los expertos de la fundación han logrado reconocer puntos de referencia del estrecho de McMurdo y lo consideran “un hallazgo emocionante”.

Fuente SINC
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Fotografias/Hallados-en-la-Antartida-negativos-fotograficos-de-la-expedicion-de-Shackleton-tras-100-anos-bajo-el-hielo