D’ESQUENES AL MAR

images (6)descarga (5)

La societat catalana, comparada amb les societats del nord d’Europa, no s’ha sentit tant atreta pel desenvolupament  dels temes del mar, pescadors,  peixaters , navegants, mariners, recerca,  desenvolupament tecnològic, conservació etc , fins fa relativamentmolt poc temps. Amb excepcions molt notables, les ciutats i els pobles del litoral català han viscut d’esquenes al mar i això ha suposat un desconeixement de la cultura i de la forma de vida de la gent de mar i una escassa aposta per desenvolupar-hi negoci i benestar.


La Renaixença va inspirar escriptors, poetes i artistes emmirallats amb els Alps, obres amb cosmovisions  d’una Catalunya de cingles, muntanyes, rierols, vegetació o aus de terra estant, de manera que en les seves obres no es va  representar allò que tenia a veure amb el mar, les seves dones, els seus homes, les seves feines, els oficis ni les aus, peixos i vegetació marina amb la intensitat que van escriure,  cantar i pintar  tot allò de terra.
I no es fins  aquest segle, el S. XIX,  que els metges posen de moda el mar, amb finalitats exclusivament terapèutiques: els banys de mar.

Tot això malgrat que la vida marítima, la pesca, el comerç de cabotatge, els ports, la fabricació de vaixells, lleis, i fins i tot el comerç d’ultramar han ocupat una part molt destacada en la nostra història. 

Seria interessant, analitzar el paper que juga el mar i tot el que l’envolta en el sistema simbòlic català,  comparant-lo amb el paper que juga la muntanya i el món rural.
Aquest desinterès cap les activitats marítimes tenen explicacions en costums, actituds, mites.. en la forma de veure el món de la societat  envers el mar.

Volem  contribuir a difondre des de les formes d’organització socio-econòmica de les societats litorals a recerques científiques, espais de custodia marina, organitzacions que es dediquen a mantenir i  preservar el medi , empreses que treballen amb responsabilitat social i ambiental fins a  les manifestacions artisitques i culturals per tal de sensibilitzar a la societat  que el món marítim es el NOSTRE MÓN  i  un valor emergent i estratègic generador de riquesa i d’oportunitats empresarials i socials.

Anuncios

NO DEMANEU SER RESCATATS

descarga (1)images (3)

Fascinant, misteriós, evocador o amenaçador  el Mar amb les seves promeses i amenaces, projecta  a la gent d’occident tota una sèries de fantasies i realitats, localitzades al XIX i XX, principalment en el Oceà Pacific, els Mars del Sud,  fantasies  semblants a les gestes Homèriques de l’Antiguitat Mediterrània. 

Les Illes del s Mar del Sud -comparades amb el Paradís- avui ens semblen esquilades per la vulgarització del turisme.
Però  això no  justifica desconsiderar els seus valors, els de la gent del mar i es fa necessari recorre al gran Melville (ChaquetaBlanca, Taipí o Moby Dick), a Bouganville que va entronitzar Tahití com la terra d’Afrodita, a Joseph Conrad i el seu antiheroi Nostromo, a RobertLouis Stevenson, a Pierre Loti o a Kafka ( Artur Gordon Pyn)  amb calamitats només superades per  la terrible realitat de Shackleton i la seva Expedició,(Atrapados en el hielo)

Els Mars del Sud varen seduir inevitablement al nou gènere narratiu del S.XX, el cinema, amb aventures de verisme poètic, com vodevilesques;  Samoa, Hawaii, Tahití o Yap es convertien en escenaris  habituals del cinema.
“Moama” (1926) de Flaherty, es de les primeres aparicions fílmiques del Pacific;
“Sombres Blancas” (1928)de Van Dyke, va impressionar a Luis Cernuda;  “Ave del paraíso” (1932) de King Vidor,un musical de Broadway;  “El Hidalgo delos mares del Sur”  (1971) de Walsh,recrea la vida del capitá Cook.
Hi ha una extensa filmografia al voltant del mar,  com la de John Ford “la taberna de l’Irlandès”(1963), les 6 versions de la “Bounty”  l’històric amotinament   en el vaixell de l’armada Anglesa o totes  les de pirates.

Com deia Charles Darwin, la vida comença al mar, una gran sopa de vida, que li va revelar -a bord del Beagle- les claus explicatives de la variació de les especies  i amb elles el mecanisme de l’evolució (El viaje del Beagle).

En aquest  mar de paraules i imatges “blaves” podreu somniar,  no demaneu ser-ne rescatats.