L’ART de cuinar pels ulls, pel cos, per l’ànima, un petit tast d’història

Es diu que hi ha una llei universal que està per sobre de la resta, és la llei de l’àpat de l’Amor  pels grecs l’àpat representava ser positiu, estimar la vida i la bondat, l’entenien com amor a la veritat o a la humanitat.
La paraula àpat, s’associa posteriorment al menjar perquè el fet d’el.laborar aliments s’interpreta com la capacitat d’oferir quelcom valuós fet amb amor i sense esperar res a canvi.
Alimentar-nos és una de les necessitats fonamentals del gènere humà, i és tant important en la nostra vida que moltes fases de la història de la humanitat venen determinades pels canvis operats en la manera d’alimentar-se. 


Menjar pels sentits

Els primers quadres de natures mortes es creen a Europa a mitjans del S. XVI.
La natura morta és considerada per definició, una composició o ordenació en un marc especial determinat, en el qual es situen uns objectes sense vida, fruites, flors, peces de caça, buscant un encant colorista que a través d’una il·luminació discreta, persegueix un efecte de serenor i benestar. La natura morta es considera un gènere menor tot i que estava molt ben pagada per les persones adinerades, que volien ostentar la seva condició social.


Durant molt de temps la natura morta va ser infravalorada, perquè es considerava que només es preocupava de destacar els valors estètics, però també ens remet a la relació que te la societat amb el menjar, una relació basada en realitats, fantasies i desigs.

La formalitat amb que alguns artistes contemporanis s’han apropat al tema permet que hagi subsistit un diàleg continu fins als nostres dies i a vegades trobem simpàtiques picades d’ullet als pintors clàssics, com ara Stille Life de Sam Taylor-Wood.

Però no tota obra que conté aliments és natura morta. Les referències als aliments són nombroses i cada artista hi subratlla aspectes diferents, la plasticitat, la materialitat, l’acte social, espiritual…
La fotografia de Wols amb una llauna solitària de sardines ens parla d’austeritat i pobresa.

El menjar sempre ha estat present en la H. de l’Art com a símbol i com a model però és al S XX quan se li dona importància a l’aspecte material quan apareix l’Eat Art o art comestible.,

Daniel Spoerri (1930) va encunyar el terme Eat Art, que converteix la cuina en un tema pròpiament artístic, mostrant que tots dos estan ben interrelacionats,
Gordon Matta-Clark (Nova York 1943-1978), i també  Miralda ( Terrassa 1942) duen el menjar a la ruptura dels límits i el converteixen en temes polítics i socials.
Cada un d’ells va obrir el seu propi restaurant. Ho van fer com a contraposició dels petits cercles de la gent benestant que es reunia  en clubs privats per a menjar, beure i parlar. Els restaurants dels artistes sorgeixen com una forma de sociabilitat i de comunicació pròpia per a tota classe de gent a qui li interessés l’art i la cultura, i enceten debats com l’ambigüitat del fet artístic i del fet humà, el que és el cultura i el que és exhibició.

Miralda realitza els seus primers cerimonials públics amb el menjar com element creatiu a partir del color i el seu simbolisme.

Des del menjar fins a les escombraries, des del soterrani fins a la teulada dels edificis, des de l’orgànic fins l’inorgànic, rostint un porc públicament, qüestionant la propietat del sol o afaitant-te penjat de les agulles d’un rellotge, al capdamunt d’un edifici, Matta-Clark posa en circulació unes formes de crítica del quotidià que, anys més tard, seran referència comuna de les noves esquerres. Dario Corbeira

D’altres artistes com Rikrit Tiravanija (Buenos Aires 1961, viu a NY), mitjançant diverses instal·lacions, cuina per al públic, comparteix el menjar i aspira a viure una experiència col·lectiva en que proposa situacions o ambients que qüestionin els límits entre l’artista i l’espectador, l’art i les activitats quotidianes.
Un altre exemple es AO& un col·lectiu austríac seminòmada, que uneix la pràctica culinària a conceptes de nutrició, salut, cultura, art, natura, economia ètica, espais urbans etc. Aquests artistes desenvolupen projectes en ciutats de diversos països, en cuines improvisades i menjadors inventats.

La natura morta com a representació visual, serà desbordada excedida del seu territori natural, des de la fotografia, com la sèrie de Martin Parr, British Food ( o menjar escombraria) integrades al projecte Common Sense (sentit Comú 1999) una reflexió profunda sobre el consumisme; en l’escenografia, com l’impactant “darrer sopar” del poeta Joan Brossa;  en el disseny industrial de Mona Hatoum o la pintura de Miquel Barceló on el fons dels  quadres es converteixen literalment, en terra d’on germinen verdures i fruites com si fossin protuberàncies.



Diu Barceló amb ironia: Mira a terra i trobar-hi 4 crancs o espàrrecs per fer un arròs és el mateix que jo faig al pintar
. La pintura per tant equival a preparar una paella o sembrar la terra.

Des d’inicis del SXX la història del diàleg entre l’art i el menjar ha estat exuberant en el sentit més ple de la paraula; recerca de materials, de noves conductes,  d’accions que indaguen en la transgresió dels tabus culturals més elementals, o les que plategen qüestions de gènera a través de l’acte alimentari; del sentit existencial del menjar, com a indicador de l’estat de la cultura i de com la política i l’economia influeixen en la producció i distribució d’aliments arreu del món.
De nous criteris per alliberar-nos i experimentar a fons en nosaltres i en la vida i ser-ne alhora una part, no pas una representació, sinó SER-HI DE PLE.

beyus baixa (2)MAGRA

f-1Frans Snyders. Mercat. S.XVII
f-2 
Natura morta amb estovalles. Paul Cezanne. 1895
f-3 
Sardines. Wols. 1940-1941
f-4 Bodegò. Pablo Picasso
f-5
Grater Divide. Mona Hatoum. 2002
f-6
Sense titol. Miquel Barceló. 1995
f-7
Eat-Art , Joseph Beuys i Daniel Spoerri.
f-8  Grans de
Magranes

M. Teresa Galceran Garés
(imatges google imags)

 

Cloenda

Aquests posts  editats durant el confinament pel Covid-19 son una mostra d’agrïment a totes les persones que penjeu saboroses receptes de cuina i d’esbarjo a les xarxes i per adonar-nos de la importància que te la cultura en el sentit més ampli, no només aquests dies, sinó cada dia , per humanitzar-nos .
Aquests post son  també una invitac
ió, a continuar i compartir L’art de cuinar pels ulls pel cos, per l’ànima.
Queda tant per escriure! sobre la Proporció Àurea a les  llavors o viatges gastronòmics
, sobre olors, colors i sabors dels aliments o potser sobre la mitologia, la psicologia, el dret o els cicles econòmics, la medicina dels aliments, contes o poesia o llegendes o l’alquímia de la cuina de les estacions o d’ altres cultures….Altres reflexions, d’altres combinacions de sabors, per a rescatar la bellesa existent en l’art de la cuina, una veritable poètica de vida.

NOTA

He utilitzat la paraula ànima, com expressió  poètica que ens  remet als desitjos més enaltidors de les persones  i no pas com l’afirmació de l’existència d’una ànima en el sentit etimològic de la paraula.

Dites

Et falta un bull com a les guixes. A l’olla de Sant Francesc, tant en mengen sis com en mengen set. A l’estiu menjar calent no es gaire bon aliment. Amb escudella i bon vi no et faci por el camí.  A les penes punyalades i al patir un got de vi. Aigua d’agost ni vi ni most. Amic i vi com més vell més fi . Darrera les figues aigua, darrera les peres vi. L’oliva amargant vol vi al darrera i vi al davant. No en vols caldo…3 tasses!. Esmorzar de rei, dinar de príncep i sopar de pidolaire.
Si vols agafar gana menja magrana. De les sobres se’n fan obres..

http://www.ditespopulars.cat/

 

Frase amb ironia

A voltes he hagut  de menjar-me les meves paraules i he descobert que eren una dieta equilibrada Winston Churchil

Literatura infantil

La sopa d’all.  La sopa de pedres.  La caseta de xocolata

Bibliografia

Alimentació i societat a la Catalunya medieval. J. Andreu, J. Canela, M.A. Serra. CSIC 1988
Arte y percepción visual, Rudolf Arnheim; Alianza Forma, 1979
Com usar be de veure i menjar, Francesc Eiximenis ed. Clàssics Curial
Del rebost a la taula. Museu d’història, ed. Electa
El imperio de lo efímero,Gilles Lipovetstky, Anagrama, 1990
El hambre en la historia, el impacto de los cambios en la producción de alimentos. Madrid SXXI, 1990
El Banquete, Platón, ed. Gredos, 1975
El pressupost familiar d’una mestressa. Teresa Vinyoles.Acta Mediaevalia, 1983
La ciutat de Barcelona. Francesc Carrerras i Candi. Geografia general de Catalunya
Llibre de cuina de Scala Dei. Josep Iglesias. Fundació Francesc Blasi Vallespinosa
L’art de la cuina. Apici. Fundació Bernat Metge
L’art del menjar de la natura morta a Ferran Adrià. La Caixa. Obra social
Llibre de Sent Sovi
Los métodos alimentarios de una sociedad jerarquizada. J.M. Cruselles, Rafael Narbona. Debate 16
Memórias históricas sobre la marina, Antoni de Campmany. Barcelona 1962.
Retórica de lo sublime; Gianni Carchia, Tecnos, 1994

Bloc

Didàctica del patrimoni cultural. Dr. Joan Santacana
http://didcticadelpatrimonicultural.blogspot.com.es/

Cinematografia

El festin de Babet, dir. Gabriel Axel , any 1987 (Dinamarca).

Vatel, dir. Roland Joffé , any 2000 (França)

Deliciosa Marta, dir. Sandra Nettelbeck, any 2001 (Alemanya)

Chocolat, dir.Lasse Hallström, any 2000 (Anglaterra- EEUU)

 

 

 

L’ART DE CUINAR PELS ULLS PEL COS PER L’ÀNIMA, un petit tast d’història

Scappi el “Xef” del Renaixement

Durant el  Renaixement el banquet  esdevé un art, un element de diferenciació social molt acusada i una sublimació del poder.

Per les recepcions i banquets es comptava amb la col·laboració dels artistes i artesans més notables de l’època.
La Itàlia renaixentista  valora els “Xefs”  creatius i de renom d’Europa i els  hi dona un protagonisme inusual que tindrà el màxim reconeixement al S. XVI

Amb el desenvolupament editorial del SXVI es publiquen receptaris de cuina, manuals de comportament a la taula, formes de decorar la taula i les sales de menjar de les maneres més sofisticades, ostentoses i teatrals.

EL llibre de Coch, es dels primers llibres de gran valor de la  cuina del Renaixement.  Va ser escrit en català pel Mestre Robert de Nola, l’any 1477 i editat al 1520 a Barcelona. Inclou receptes de les cuines Catalana, Occitana i Italiana (cal tenir en compte que la Corona catalano-Aragonesa, s’havia estès cap al nord-est de la Mediterrània). Malgrat no incloure receptes castellanes, va tenir un enorme èxit també a Castella,  es va traduir al castellà i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades.

Un dels tractats de cuina més interessants es  Opera dell’arte del cucinare il.lustrat i  imprès a Venècia el 1570,  de Bartolommeo Scappi,  (Dumenza, ~ 1500 – 13 dabril de 1577? ) cuiner privat del Papa Pius IV.

El llibre de  Scappi, consta de quasi d’un miler de receptes acompanyades de bellisims  gravats que mostren com s’elaboren els plats, com tractar els aliments i amb quins atuells cal fer-ho. Presenta una cuina carregada de canyella, mantega, greixos de porc  i fins i tot inclou, com una exquisidesa en els seus plats, els ulls del animals.
Sabem que Scappi va haver d’organitzar un banquet amb 780 plats per a rebre a l’Emperador Carles V.

Al final del llibre hi ha una descripció de la mort i l’enterrament del Papa i com es varen preparar els plats pels àpats del Conclave.
Scappi va revolucionar tota la cuina del Renaixement, amb nous mètodes, estris, coccions i aliments portats d’Amèrica

El gran “Xef”  Bartolommeo Scappi reuneix en el llibre  tot el saber de la cuina del S. XVI.

f-1  Portada del llibre B. Scappi del 1570                                
f-2 Llibre de Coch del mestre Robert de Nola,
Barcelona 1520
(wilkipedia commons)

L’Aliment dels Déus

Dels nous productes americans el que va tenir més importància entre les classes acomodades va ser el cacau. Els espanyols el varen trobar a Mèxic, no com un aliment pròpiament dit, sinó com una beguda alcohòlica de cacau fermentat ( de més de 3.500 anys de història) i  beguda  cerimonial que els Asteques bevien en determinats actes religiosos. Aquesta  xocolata es prenia totalment amarga (100%) de cacau i molt picant (mesclada amb xile), a voltes l’especien amb farina de moresc  i a vegades hi posaven  bolets al·lucinògens.

L’aportació catalana a aquest producte és la idea de barrejar-lo amb sucre després de molt.
Aquesta combinació va convertir la xocolata en l’aliment i el plaer que avui coneixem.
Les reines Anna i M. Teresa d’Àustria el varen dur a la cort francesa i des d’allà es va difondre per  tot Europa. A l’Estat espanyol a finals del SXVII, consumir la xocolata  esdevingué una autèntica obsessió, l’aristocràcia i l’alt clergat la prenien per esmorzar i berenar i es va convertir en un símbol d’Estatus social, no en podien prescindir ni tan sols els dies de dejuni.
Per aquest motiu es va produir una llarga controvèrsia entre els teòlegs, es discutia si prendre tal exquisidesa trencava o no el dejuni.

En la segona meitat del SXVII, la xocolata es comença a consumir també en forma de pastilla.
Els artesans holandesos van mecanitzar la seva producció i millorar molt la seva qualitat  quan van aconseguir separar la mantega de cacau que la va fer  més agradable i menys greixos.

D’altres productes colonials com el café (d’origen a  Aràbia i Etiòpia) i el té (origen Xina i Índia), també es van generalitzar a la majoria de Països Europeus. Anglaterra va ser el primer país que va iniciar el consum de café i en la seva expansió per l’Oceà Índic i el Continent asiàtic es va començar la importació de les fulles de té.
Prendre una tassa de te es va convertit en una habitud, potser la més característica de la població anglesa. L’expansió del café es va produir sobretot a França, Itàlia i Àustria, al SXVIII ja van obrir establiments especialitzats per degustar aquesta beguda: els cafès

La fábrica de xocolata a la pedra  més antiga del món es Xocolata Jolons. Està operativa des de 1770 i segueix els mètodes artesanals d’el.laboració de la xocolata. Es pot  visitar a Agramunt (Lleida).

St. Francisco el 1868.
Tot va començar quan Ettien  Guittard arriba a Californa des de França, durant “la febre de l’or” i du en l’equipatge xocolata de la fàbrica del seu oncle, amb la idea d’utilitzar-la com a mondea de canvi per sumisitres per les mines. Aviat  va veure  que els miners més acomodats estaven disposats a pagar un preu molt alt per la xocolata, es va adonar d’aquest “or alternatiu” i fundà la fàbrica Guittard que continua activa amb els seus descendents.


c2-antigua-escultura-cacaovaina de cacao
Escultura prehispana                                     Llavor de Cacao
subjectant una  llovor de cacao

M. Teresa Galceran i Garés 
(fotografies wilkipedia commons i Google Imags)

 


L’ART DE CUINAR PELS ULLS, PEL COS PER L’ÀNIMA, un petit tast d’història

baixa (2)MAGRA
Es diu que hi ha una llei universal que està per sobre de la resta, és la llei de l’àpat de l’amor;  pels grecs l’àpat representava ser positiu, estimar la vida i la bondat, l’entenien com amor a la veritat o a la humanitat. La paraula àpat, s’associa posteriorment al menjar perquè el fet d’el.laborar aliments s’interpreta com la capacitat d’oferir quelcom valuós fet amb amor i sense esperar res a canvi. Alimentar-nos és una de les necessitats fonamentals del gènere humà, i és tant important en la nostra vida que moltes fases de la història de la humanitat venen determinades pels canvis operats en la manera d’alimentar-se. 

 

Un rebost a una altra banda de mar

vaixell

La  conquesta i colonització d’Amèrica  va permetre incorporar a les cuines d’Europa  nous productes pel consum  com el tomàquet, la vainilla, els pebrots , el moresc, la patata, la mongeta verda i el cacau.

Des del SXV al XIX es va produint un canvi en l’alimentació dels europeus amb la progressiva limitació o eliminació de l’ús de les espècies i la incorporació dels productes arribats del continent americà que s’aniran afegint  paulatinament als plats, sobretot a finals del SXVII i XVIII, conjuntament amb les aportacions àrabs..

Les aportacions fetes pels àrabs segles abans només havien arrelat  a l’actual l’Estat Espanyol i a Itàlia.
Per exemple l’ús del sucre de canya ( introduït pels àrabs),  no es popularitza fins el SXVIII, com els tomàquets o la xocolata desfeta. La ingesta de vi i cervesa a Europa, considerats aliments proteínics, es calcula que va arribar a un litre i mig per persona i era també un aliment de les classes populars.

La incorporació de productes com la patata i el moresc, es produeixen coincidint amb els períodes de màxima carestia de cereals. Els períodes de fam donen origen a les dites  “crisis alimentàries” que suposen la recerca de noves fonts de menjar i per tant la possibilitat d’incorporar  els nous productes que encara no s’havien utilitzat.

Al S. XVIII, la població europea passa de 125 milions a quasi 200 milions d’habitants. La agricultura tradicional no podia proveir d’aliments suficients a una població tan nombrosa. L’augment demogràfic va produir fams endèmiques i en determinats moments, grans crisis demogràfiques que van afectar la major part d’Europa com les de 1709-1711, 1739-1741, 1742-1744 1746 … fins la Revolució Francesa . Quan es van exhaurir les solucions tradicionals per augmentar la producció d’aliments, com l’expansió de les zones de conreus, va caldre cercar noves solucions. Aquestes varen ser la incorporació de plantes que oferien una producció segura  malgrat el rebuig inicial.

Els nous aliments, patata i moresc, es van incorporar a la cuina europea de forma diferent a com s’utilitzaven als països americans d’origen.
La seva importància en l’alimentació va ser enorme i van treure de la fam  moltes zones europees que per la qualitat de les seves terres i l’excés de pluges a l’estiu, el blat i d’altres cereals es podrien per excés d’humitat.
La  patata va ser l’aliment que més va costar d’assimilar.

Convé no oblidar que menjar, en tota la història d’Occident, era per a molts un privilegi fins fa escasament uns 60 anys; la pobresa, la pesta i el còlera deguts a la contaminació dels pous i rius, males condicions higièniques dels aliments, malalties infeccioses, caresties, guerres, postguerres etc. han convertit aquests darrers anys, a casa nostra, en una autèntica època d’or de l’alimentació i la salut.

cresabrham    tomaq

 

Al SXVI Michelle de Nostradamus o Miquèl de Nostradama metge occità i Astròleg d’origen jueu (1503-1566), abans de dedicar-se a fer pronòstics sobre el futur, va escriure dos preciosos tractats il·lustrats: el Tractat de bellesa, de com cuidar-se el cos amb l’alquímia dels ungüents i el Tractat de les confitures  de com cuidar la salut a través de les propietats medicinals dels aliments.

En el Tractat de les confitures explica la manera de collir fruites i flors, la seva història, propietats , composició i receptes que contenen  totes les essències alquímiques dels aliments, les roses, el vi hipocràtic,  la confitura de  taronges o l’elaboració de gelea de cireres. En els seus tractats hi son part de l’origen de la farmacologia actual.


f-1
Il.lustració de la Nau Victoria, la primera nau que va donar la volta al món. Va salpar de Sevilla capitanejada pel navegant portugués Barboso.  SXVI.
f-2
Mapa  d’Amèrica. Piri Reis. SXVI
f-4
Miquèl de Nostradama. SXVI
f-5
Tractat de les confitures. Nostradama, S.XVI

M. Teresa Galceran i Garés
(fotografies de Google Imags i biblioteca personal)

 

L’art de cuinar pels ulls, pel cos, per l’ànima, un petit tast d’història

baixa (2)MAGRA
Es diu que hi ha una llei universal que està per sobre de la resta, és la llei de l’àpat de l’amor;  pels grecs l’àpat representava ser positiu, estimar la vida i la bondat, l’entenien com amor a la veritat o a la humanitat.
La paraula àpat, s’associa posteriorment al menjar perquè el fet d’el.laborar aliments s’interpreta com la capacitat d’oferir quelcom valuós fet amb amor i sense esperar res a canvi. Alimentar-nos és una de les necessitats fonamentals del gènere humà, i és tant important en la nostra vida que moltes fases de la història de la humanitat venen determinades pels canvis operats en la manera d’alimentar-se. 


La Barcelona Gòtica

bandera pirata
A l’època medieval la cuina de la Barcelona dels segles XIV i XV, era una cuina molt sofisticada.
La seva elaboració requeria a més de productes bàsics, un nombre important d’espècies i condiments que li conferien un paper destacat en la cuina Mediterrània.

La gran varietat d’aliments i espècies que abastien els nostres mercats – a banda dels autòctons-, provenien d’altres països de la Mediterrània i dels productes comercials  de les rutes  més significatives de la història de la civilització, la famosa Ruta de la Seda (S. III aC – S.XVI dC) una enorme xarxa de comerç i cultura.

A Barcelona es trobaven productes d’Europa i Asia, de la Xina als Països Àrabs, des del pebre, el safrà, els cogombres a l’arròs, els cítrics, el sucre, els  espinacs o les  albergínies, la seda, les pedres precioses, l’or i  la plata.

A l’Edat Mitjana a Catalunya el pa de blat de forment, d’ordi o una barreja de gra era el producte alimentari per excel·lència tan sols de pa ja n’hi havia de diferents tipus, per exemple d’un de gran i pla que en  deien fogassa, sovint anava acompanyat de companatge que era qualsevol tipus d’aliment, carn, formatge, ous, peix, verdures, i era el pa habitual per l`àpat que es feia entre el dinar i el sopar.
La fruita era molt apreciada tot i que els metges medievals no la consideraven gaire saludable.
Les taronges, les mandarines i d’altres cítrics s’utilitzaven també per a fer salses.
Les carbasses es condimentaven amb canyella i llet d’ametlles i les verdures es combinaven amb llegums, llenties,fesols i cigrons.

En el menjar també hi havia diferència de classes. Les classes populars menjaven el pa gros, el peix petit, la carn de moltó, bou i ovella i els dies de festa menjaven com les classes senyorials, que consistia a menjar amb el peix gran, el pa petit, i la carns de porc, el pernil, la perdiu, el faisà i el capó

Una casa burgesa ben fornida havia de tenir blat i vi suficient, per els amos i el servei, per a tot un any. Qualsevol àpat s’acompanyava de pa i vi i no era gaire habitual beure aigua. De manera que la pena d’estar-se a la presó a pa i aigua, era prevista com a càstig per alguns delictes.

Compartir la taula era un element cultural i un ritual social. L’Església establia que les comunitats havien de fer àpats en comú i en les cases benestants catalanes hi havia més d’una taula, al voltant de les quals menjaven a la vegada els senyors i el servei, sempre en taules separades, i  homes i dones junts.

cresques   gerras escudella
Eiximenis destaca diferències entre les taules de diferents llocs i elogia la taula de Barcelona, la més prestigiosa d’arreu.  

Dels primers  receptaris que ens han arribat de l’Època Medieval  destaca el llibre de Sent Soví  (1324) d’autor anònim, escrit en català i el referent internacional més antic de la cuina medieval.  El manuscrit conté dues-centes vint receptes de la cuina catalana i presenta novetats respecte a la cuina romana com la picada  amb ametlles, pa i d’altres ingredients trinxats en el morter per a lligar els plats, els escabeixt o la cocció a la llar de foc. Entre les receptes destaquen les de peixos i calamars al forn de connotació quaresmal per la seva senzillesa i les més  el.laborades de viandes; no hi falten tampoc  les verdures i els dolços ni unes receptes especifiques  per a malalts.

Francesc  Eiximenis (Girona 1349-?) monjo franciscà dedica un capítol en una de les seves obres fonamentals “Com usar bé de veure i menjar”, tracta amb humor i una bona prosa  els problemes morals relacionats amb el veure i menjar i el servir a la taula

El pare Agustí Altisent (1923-2004) ens endinsa en el món de la cuina medieval  d’una Comunitat Monàstica  de  Poblet dels segles XIV i XV. que elaboren torrons fets amb pinyons cuits i d’altres ingredients, bescuyt i un vi grech, la  malvasia i la clarea composta de vi, mel i especies, i vi blanc i vi vermell. Aquesta tradició de la cuina monàstica la retrobarem al Llibre de Cuina de Scala Dei, dels monjos  cartoixans escrit probablement  al  SXVII, tot i la sobrietat del règim alimentari imposat en aquells segles per l’església.

Les expressions artístiques ens han llegat un important testimoni de la cuina medieval tant en  la literatura com en la pintura amb representacions religioses i amb representacions civils, que ens mostren els aliments, la manera de servir-los, la disposició dels comensals a la taula i els estris utilitzats.

sent soviscala dei

f-1 Bandera templera de Henry Sinclair, Gran Mestre de l’’Ordre del Temple 1391
f-2
Mapa amb nau reial, Abraham Cresques , Mallorca, S. XIV1387
f-3 Retaule de la Transfiguració. Detall del compartiment de  les noces de Canà. Bernat Martorell. Catedral de Barcelona.
f-4
Escudella catalana. S. XIV. Col·lecció MCB
f-5
Llibre del Sent Soví. 1324
f-6
Llibre de Scala Dei S.XVII

M. Teresa Galceran Garés
(fotografies de google i llibres personals)

 

 

 

 

 

 

L’art de cuinar pels ulls, pel cos, per l’ànima, un petit tast d’història

baixa (2)MAGRA   Es diu que hi ha una llei universal que està per sobre de la resta, és la llei de l’àpat de l’amor;  pels grecs l’àpat representava ser positiu, estimar la vida i la bondat, l’entenien com amor a la veritat o a la humanitat.
La paraula àpat, s’associa posteriorment al menjar perquè el fet d’el.laborar aliments s’interpreta com la capacitat d’oferir quelcom valuós fet amb amor i sense esperar res a canvi.

Alimentar-nos és una de les necessitats fonamentals del gènere humà, i és tant important en la nostra vida que moltes fases de la història de la humanitat venen determinades pels canvis operats en la manera d’alimentar-se.

De la cova a la taula romana 

Dues  de les primeres grans  transformacions històriques van ser l’ús del foc que va permetre coure els aliments i digerir-los millor i  l’aparició de l’agricultura i la ramaderia que els permetria organitzar l’abastiment del menjar, a partir d’aquí el seu propi hàbitat, i van contribuir al perfeccionament de l’espècie humana .

La primera tecnologia utilitzada per les persones ha estat doncs relacionada amb l’alimentació: els instruments de caça, pesca, els de conreu, els usats per a la preparació, cocció i  ingesta  dels aliments i emmagatzematge.
La diversificació de productes, les formes de prepar-los, el desenvolupament del gust, els espais destinats a aquest fi, i l’espai geogràfic, formen part ,de manera determinant, de la cultura, és a dir de la forma de vida que es transmet -ja sigui verbalment o per escrit- d’unes generacions a unes altres.

Els aliments  a més d’alimentar-nos i protegir-nos de les malalties tenen una  funció  simbòlica que abarca des de la socialització, ajudant a fer-nos sentir part d’un grup o comunitat i apropar-nos a les altres persones, fins a l’Economia, l’Espiritualitat o l’Art.

Quan pensem en representacions del menjar al llarg de la història, les primeres imatges que ens venen al cap són probablement les representacions prehistòriques de les pintures rupestres, recollida de mel , caceres d’animals, escenes de pesca i recol·lecció de plantes i arrels .

Conjuntament amb  les representacions i objectes  de caire alimentari i d’acte social, destaquen  les representacions de caire espiritual , religiós o màgic i el seu origen es remunta als inicis dels enterraments acompanyats de menjar o d’algun estri per la seva el.laboració i les ’incineracions amb restes d’un banquet al voltant, en el Paleòlitic
( tomba la ferrassie , França, Paleolític Mitjà )
En qualsevol cultura posterior hi trobem a més, ofrenes a les divinitats en les que mai no hi  falten els aliments;  i les representacions de símbols de poder es manifesten sovint en la cuina, amb l’orgull d’obsequiar amb grans  banquets.

Tenim  exemples de representacions artístiques d’aliments a  l’antiguitat com les pintures murals; els romans per exemple decoraven les parets de les seves cases amb composicions pictòriques adequant la decoració a les estances (cubicula) de la casa. A la sala de menjar (triclinia, que cobrien de roses i violetes), sovintejaven plafons amb representacions de gerres de servir el vi, ocells, peixos, animals de caça, garlandes de flors i fruits i utilitzaven colors molt contrastats.
Hi ha bones mostres de  representacions d’escenes de déus, herois  i caceres, relacionades amb el menjar en tot tipus de ceràmiques i monedes des de l’antiguitat llunyana i en totes les cultures

dones rec monedes

egipteg-mosaicocratera

Dels S II al  IV dC trobem  representades escenes de pesca, caça, banquets i escenes mitològiques glorificant Dionís, en els mosaics i els estucats. En aquestes magnifiques peces es busca que els motius ceràmics o pintats o estucats tinguin una gran versemblança amb la realitat.

La cultura cristiana utilitza imatges simbòliques i paràboles relacionades amb el menjar; peixos, pa, l’anyell; el pelicà que dona de menjar la seva pròpia carn als fills o el Sant Sopar son uns de la llarga llista de exemples.,

Totes aquestes imatges relacionades amb els aliments, són un sistema de representació i significat de la contínua evolució i transformació de la societat, on el menjar i la cuina són un element essencial, per a comprendre la organització, la ideologia  i els costums de les diferents societats; la cuina és una estratègia alimentària humana que te un innegable caràcter cultural, social, econòmic, polític, espiritual , artístic i simbòlic.

Pel que fa als receptaris no és ,fins el S. II aC, quan la cuina romana entra en contacte amb la gran tradició gastronòmica grega i amb els tractats generals que aquesta havia produït, que desenvolupen una gastronomia prou elaborada com per a crear llibres específics. El primer receptari del que tenim constància es  De re Coquinaria,  d’Apici, (cap l’any 25 a.C),  un esclat del gust romà pel bon menjar on les espècies de tot tipus i en bones quantitats, les salses fredes, calentes, blanques, els fruits secs i la rebosteria  hi jugaven un paper fonamental i en el qual  podem trobar l’origen de moltes receptes actuals de la cuina tradicional catalana.

No hem d’oblidar que la salaó, els fumats i l’assecat al sol, eren tècniques desenvolupades per a conservar els aliments. El gel que es duia de glaceres, permetia refrescar puntualment productes i elaborar els xarrups romans, que es prenien entre plats per a digerir-los millor
.

apici

F.1 Dona recolectant mel; Pintura rupestre; cova de l’Aranya, València; Posterior V mileni a.C
F.2 
Moneda Ibèrica, bronze, cap el 50 a.C
F.3
Pintura romana amb escena de pesca. d.C
F.4
Mosaic romà d.C. Cràtera de vi amb fulles de raïm

M. Teresa Galceran Garés
(les imatges son de google imags i de llibres personals)

 

Claves básicas para una correcta Comunicación de Crisis (coronavirus)

Comunicació-de-crisi

Durante una crisis se debe conducir la Comunicación en lugar de dejar que los problemas y acontecimientos  nos desborden.

La Comunicación de crisis depende esencialmente de 3 factores
– Las acciones que se llevan a cabo para frenarla y revertirla.
– La forma en que son comunicadas
– La forma en que son percibidas

Pocos Países, Empresas y Organizaciones sin ánimo de lucro,  cuentan con Planes de Gestión de Crisis ante unas situaciones límite como las pandemias. Esta carencia de previsión es más acentuada en países  como España porque prevalece una tendencia generalizada de seguir alimentando el tópico de la improvisación como estrategia de reacción ante imprevistos.

Esta falta de Planes de Comunicación de crisis se  caracteriza por: .
– Sensación de pérdida de control, de ser arrastrado por las circunstancias,
– Necesidad de imponer el “efecto” orden
– Factor sorpresa
– Información contradictoria , insuficiente u opaca.
– Los acontecimientos suceden rápidamente
– Crean alarma social

Como actuar
– Formar un comité de Comunicación Responsable.
Deben formar parte Médicos, Científicos, Expertos en Comunicación de Crisis,
profesionales  on-line y miembros coyunturales.
– Tratar los distintos públicos con honestidad, respeto, proximida, transparencia
información veraz. El silencio no es una opción
– Actuar rápidamente evitando rumores, fakes
– Si las causes no son claras no afirmar nada hasta haber sido verificado
– Si se comenten errores, reconocerlos y prometer su inmediata subsanación.
– Elaborar paquete de medidas
– Procurar una excelente y ágil Coordinación interna
– Evaluar y decidir el alcance, implicaciones y tratamiento de la crisis
– Decidir la Comunicación y designar los portavoces con sumo esmero
– Trabajar la relación constante con los Medios
– Coordinar y gestionar las relaciones con el exterior
– Preparar estrategias.
– Plan de crisis on-line
– Ofrecer respuestas rápidas y oportunas
– Detectar la generación de un problema

Recuerda :  “En caso de duda, cuenta la verdad” Mark Twain

 

José J. de Olañeta, ed. Un banquet creatiu

Llegir ens fa creatius, feliços i ens transforma.
Es una bona dieta plena de nutrients.
En temps de convulsions per crisi política, econòmica o personal , d’angoixes i d’incerteses, la lectura te solucions terapèutiques i és una forma de sociabilitat i comunicació.

Cuidar el cos i la ment alhora, ha estat una de les màximes des de temps de fa molt de temps; “Nulla dies sine línea”, cap dia sense llegir, deien els romans.

El llibre a degustar, de com preparem les combinacions de lectures, ho decidim lliurament  nosaltres .
Hi ha un moment per cada llibre, un poema per cada moment.

En aquet “moment” que vivim, m’agrada anar a una llibreria i remenar entre publicacions  de l’editorial J.J.Olañeta, perquè hi trobo temes pel meu “moment”, per formar-me nous criteris, noves emocions , per alliberar-me i experimentar a fons en nosaltres i en la vida i ser-ne alhora una part, i no pas una representació, sinó ser-hi de ple!.

Mireu i remeneu entre totes les coleccions, us sorprendrà, trobareu els vostres ingredients pels banquets, espurnes anomenades “connexio humana” .
http://www.olanetaeditor.com/

El port de Barcelona

puerto-barcelona

Port de Barcelona in night -  commercial/industrial port (Barcelona Free Port)
Port de Barcelona in night – commercial/industrial port (Barcelona Free Port)

El port de Barcelona és un factor clau per al desenvolupament econòmic i comercial de l’economia del seu entorn. En termes absoluts, actualment el port representa l’1,4% del producte interior brut (PIB) de Catalunya i s’espera que després de la fnalització de l’ampliació, a mitjà termini, aconsegueixi generar el 5% del PIB de l’economia catalana. Si analitzem el port comercial i logístic, observem que el tràfc portuari està correlacionat amb l’activitat industrial de Catalunya. Segons un estudi d’impacte econòmic i de dependència econòmica realitzat per l’Autoritat Portuària de Barcelona amb l’objectiu de mesurar la contribució del port de Barcelona a la competitivitat dels seus clients (infraestructura de serveis i indústria catalana), es conclou que el guany que reporta el port a la indústria catalana (dependència) és superior al valor econòmic que produeix el port com a infraestructura de serveis (impacte).
En aquest context, davant d’un nou escenari en què la ciutat de Barcelona esdevingués capital d’un nou estat, seria necessari redefnir el model de gestió portuària al qual actualment està subjecte el port tenint en compte diferents possibles escenaris, però sempre prioritzant un objectiu clar de competència del port de Barcelona amb la resta dels ports d’Europa.
Pel que fa a la regulació actual del sistema portuari espanyol, presenta  limitacions, que afecten negativament el port de Barcelona. D’una banda,  el sistema regulador actual estableix un subsidi creuat al qual totes les autoritats portuàries han d’aportar una part dels seus ingressos en el Fons de Compensació Interportuari ha de fnançar altres autoritats portuàries, a més de contribuir al fnançament de l’organisme públic Puertos del Estado. Aquesta regulació no benefcia el port de Barcelona, ja que és el port amb més ingressos del sistema portuari espanyol.
D’altra banda, el fet que el sistema de fxació de taxes portuàries estigui establert per llei i hagi de ser aprovat i coordinat per Puertos del Estado provoca que aquestes no estiguin subjectes a les 340 LLIBRE BLANC forces del mercat. És a dir, tot i la política de descomptes, té com a objectiu l’increment d’un tipus de tràfc determinat; a la pràctica, aquesta situació acaba generant un augment del poder de mercat3 dels agents portuaris (principalment, les navilieres), a més de benefciar els ports de trànsit (coneguts com a ports hub) i desafavorint els ports de porta d’entrada de mercaderies (coneguts com a ports gateway), que seria el cas del port de Barcelona (Fageda i Gonzalez-Aregall, 2014).

En defnitiva, el context d’un nou estat suposaria la sortida del sistema portuari espanyol, fet que el podria benefciar a l’hora de disposar dels recursos amb els quals contribueix actualment per al fnançament del Fons de Compensació Interportuari de Puertos del Estado. En aquesta nova situació, davant d’una  nova regulació, aquesta hauria de permetre una fxació de preus lliure, basant-se en un model de mercat, a més de prioritzar les inversions en els accessos terrestres per tal d’assegurar un desenvolupament estable del port a llarg termini. Finalment, a banda d’una regulació més fexible, en aquest nou panorama s’hauria de debatre quin tipus de gestió podria ser el més adient per al cas concret del port de Barcelona. En la literatura acadèmica no hi ha cap conclusió clara sobre quin model de gestió (públic o privat) aporta una major efciència portuària (Gong et al., 2012); per tant, és interessant valorar els diferents escenaris possibles.
En primer lloc, es podria parlar d’una gestió pública per part del Govern a través de l’organisme Ports de la Generalitat, el qual actualment gestiona els ports esportius i pesquers de Catalunya. En segon lloc, també es podria pensar en una gestió municipal, tal com passa en alguns dels ports del nord d’Europa, com Rotterdam o Anvers. En tercer lloc, una altra opció seria que l’Autoritat Portuària de Barcelona esdevingués una empresa privada. Així mateix, també es podria valorar una gestió conjunta entre el port de Barcelona i el port de Tarragona, especialitzat en tràfc de productes líquids a granel.
En conclusió, gràcies a una estratègia comercial sòlida i un sistema fnancer consistent, el paper del port de Barcelona en un nou marc estatal li oferiria l’oportunitat de millorar les limitacions de la regulació actual i defnir una nova gestió que li permetés sostenir un desenvolupament estable.
images (2)
Marta Gonzalez Aregall.

referències Autoritat Portuària de Barcelona. El port de Barcelona: Una perspectiva mediterrània. 2014. Castillo-Manzano, J. I.; López-Valpuesta, L., i Pérez, J. «Economic analysis of the Spanish port sector reform during the 1990s». Transportation Research, Part A, 42, 1056-1063. 2008. Fageda, X., i Gonzalez-Aregall, M. «Port charges in Spain: the roles of regulation and market forces». International Journal of Shipping and Transport Logistics, 6(2), 152-171. 2014. Gong, S.; Cullinane, K., i Firth, M. «Te impact of airport and seaport privatization on efciency and performance: A review of the International evidence and implications for developing countries». Transport Policy, 24, 37-47. 2012. Review of Maritime Transport. United Nations Conference on Trade and Development (UNCTAD 2013). 2013. 3. Capacitat que té un agent econòmic per infuir

Pels ulls, pel cos i per l’ànima

mejillones-ovulíparosimagesimages (5)

Musclos revolucionaris amb xampany (català o francés)
Recepta  de capvespre , quan es pon el sol.

S’escullen musclos frescos, un cop ben netejats es posen a coure en una cassola -al vapor-, fins que s’obrin.
Un cop oberts, es treuen les mitges closques buides, deixant només les que duen el musclo agafat.
Es disposen -amb gust – en una safata i es cobreixen de la salsa següent :
Per cada Kg. de musclos,  2-3 dents d’all crus pelats, una generosa quantitat d’ametlles torrades i es pica fins que es converteixi en una pasta; després s’hi afegeixen 2 tomàquets escalivats sense pell ni llavors –ecològics o km.0-  2 o 3 rovells d’ou dur i es pica bé.

Seguidament  s’hi deixa caure l’oli amb un setrill, treballant i allargant la salsa com si fos una maionesa.  Quan es consideri que ja hi ha suficient salsa i estigui be de sal i d’espessor  es reparteix per damunt dels musclos.
Finalment es posa també al damunt la clara dels ous ben trinxats.
El xampany, ben fred, es pot servir en copes de vidre, de plata o en porró i ….BONES VACANCES!

FARS i FARONERS

faro_alejandria2torrehercules
Els fars han estat lligats a la vida de les persones des de l’antiguitat. El far d’Alexandria, erigit per Ptolomeu II, a la illa grega  Pharos, d’on prové el nom d’aquestes torres de senyalització lluminosa en la nostra parla; el Colós de Rodes, la Torre d’Hèrcules a Galizia etc.
Els fars son la referència de seguretat pels navegants, la referència de la terra ferma.

Fars i faroners han estat envoltats d’un cert aire de misteri. Hi ha nombroses històries, llegendes, en la literatura oral i escrita plenes de fets singulars. Hi ha una idea romàntica i quasi mítica  dels faroners, cantada pels poetes.

Els fars estaven habitats per famílies. La  duresa de les condicions de vida,  resultaven més extremes a més isolats estaven de qualsevol població. Els calia generar-se l’energia amb molins, fer-se el pa,  parir fills sense comadrones o veïnes, guarir-se infermetats  segons l’experiència o la intuïció, i havien de  disposar de coneixements  específics de la maquinaria del far.
La vida dels mariners depenia sovint dels seus coneixements, responsabilitat i tenacitat,  però les seves vides, només depenien  d’ells mateixos (homes i dones).
Poques persones eren capaces de suportar una forma de vida que exigia fer front al que suposava l’isolament en el sentit més ampli de la paraula.

Avui els faroners -queden pocs fars habitats-  reben el nom de: Tècnics de Sistema de Suport a la Navegació.

Actualment, malgrat les noves tecnologies, els fars continuen sent un referent per a tothom que navega, es el principal sistema de referència per a embarcacions de poca eslora i un sistema de seguretat pels qui utilitzen medis electrònics de navegació.
Els fars a més del llegat humà, històric i tècnic que cal difondre i conèixer, son un senyal marítim de ple us i una plataforma per a la instal·lació de noves tecnologies de suport a la navegació. Se’n construeixen de nous.

Far  Enoshima (Japó)

Faro-de-Enoshima-Japón

Al Cap de Creus  es cel.lebra enguany la IV trobada de faroners i amics dels fars. show_foto

el Mecenatge col•laboratiu (Crowdfunding) i l’ Oceà

images (1)

Tradicionalment es coneix com a mecenatge al patrocini que es donava a artistes o científics per a que podessin dur a terme les seves obres o investigacions.
Aquesta fórmula de finançament es coneguda des de l’antiguitat. A finals del S. I a.C, Caius Cilnio Mecenas http://es.wikipedia.org/wiki/Cayo_Cilnio_Mecenas patrocinava artistes i poetes, del seu cognom neix la paraula mecenatge.

El mecenatge ha continuat existint amb diverses fórmules, però fins fa poc temps, si una persona amb talent i iniciativa -però sense gaires recursos econòmics- desitjava tirar endavant un projecte, només podia demanar alguna petita subvenció i convèncer a familiars i amics.
Internet ha donat peu a noves fórmules de comunicació però també de finançament de projectes i idees per a totes aquelles iniciatives preparades per afrontar els reptes actuals.
Es a la xarxa on neix la nova forma de mecenatge col·laboratiu, el crowdfunding,
o finançament col·lectiu que permet posar en marxa molts  tipus de projectes.

Aquests mecenatge del S.XXI, sorgeix dels primers projectes d’Open Source, en que s’oferia el treball de desenvolupar projectes de manera desinteressada.
Degut a la feina que comportava i al èxit obtingut, van sol.licitar donacions, la resposta va resultar més exitosa de l’ esperada; els creatius necessitaven finançament i els usuaris volien aquests projectes i estaven disposats a pagar per ells.
Dels projectes creatius s’ha passat a projectes empresarials.

Enguany ,  Boyan Slat, un estudiant holandès de 19 anys, afeccionat al submarinisme, ha inventat i patentat una solució per a netejar els oceans de plàstics i ha creat una fundació The Ocean Clean Up http://www.theoceancleanup.com/.
Per a dur a terme la seva investigació ha realitzat una campanya de crowdfunding, que li ha permés recaptar més de 65.000€ i confirmar l’èxit del seu invent.
El seu somni, es el somni de tothom, acabar amb les onades de plàstics en mars i oceans. Tant de bo que aviat es converteixi en una realitat!.
http://www.youtube.com/watch?v=6IjaZ2g-21E#t=25

Boyan Slat, Font: Crònica verde, Cesar Javier Palacios
http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2014/06/11/un-estudiante-de-19-anos-inventa-una-solucion-para-limpiar-los-oceanos/

QUE EN SABEM DE L’AQÜICULTURA? (ESTUDI D’OPINIÓ)

 

 

descarga

VisualMar /AM57Grup , hem fet un petit estudi d’opinió, per saber que en sabem dels peixos de piscifactoria,de la criança, les instal·lacions, investigacions, del consum, de les seves avantatges i desavantatges, de la sostenibilitat , de les sinergies amb la pesca tradicional , sobre el coneixement de les matèries primeres per la industria farmacèutica etc.

Entre les conclusions de l’estudi , realitzat a persones d’entre 35 a 65 anys, destaquem  la  preocupació  pels  aliments dels peixos, (farines, pinsos), els antibiòtics, d’altres productes químics i la manca d’espai per créixer.  El tipus d’inspeccions sanitàries que es realitzen i certificacions.
Les persones enquestades creuen  -tot i el desconeixement- que l’Aqüicultura produeix  un impacte ambiental considerable i es enemiga de la biodiversitat marina, Veuen perill de sobreexplotació per la fabricació de pinso  i un  greu perjudici a la pesca tradicional.
Accepten  i entenen  la diferencia de preu entre el peix de captura extractiva i de piscifactoria que consumeixen també, pel seu cost. Consideren més “sa” el peix congelat  tot i que els atributs sensorials del peix de piscifactoria el fa més atractiu a  l’impuls de compra. Coneixen algunes especies vegetals o animals aplicades a la gastronomia i a la bellesa.

Hi ha una gran desconfiança, deguda a  l’opacitat del sector.

l’Aqüicultura podria  contribuir  a la millora de l’accés de moltes poblacions costaneres a una economia sostenible. Seria possible progressar si es comptes  amb forts compromisos ètics de tots els sectors implicats que requereixen mesures especifiques i prudents. i amb un Estat “amic” que no hi posi traves.
Cal fer-ho bé  i saber-ho explicar al conjunt de la població.

RACHEL CARSON, conciencia ambiental

 

th_73d9f63cbf68d5d7391d41bb4dcbecbf_doodle-rachel-carson-google-efeverdeDoodle para el 107 aniversario de Rachel Carson, la científica de la conciencia ambiental.
“El ser humano es parte de la Naturaleza y su guerra contra ella es, inevitablemente, una guerra contra sí mismo” escribía la bióloga y ecóloga Rachel Carson, adelantándose en el tiempo a la preocupación contemporánea por el medio ambiente”.

http://www.efeverde.com/blog/noticias/rachel-louise-carson-doodle-google/

DONES PIRATES

descarga (1)
Al llarg de la història , han estat forces les dones que han participat i han tingut importància destacada en aquest mon.

Probablement la primera dona pirata, va ser Glauca, nascuda a Creta, filla d’una família de navegants, va ser el terror d’aquelles aigües.
Va instaurar el pagament d’una taxa per a tots el vaixells que volien passar per les seves aigües, condició bàsica per poder navegar amb seguretat.

A la Xina, la senyora Li, va comanar una important flota a la mort del seu espòs, va millorar els sistemes de combat, l’armament i la construcció naval.
Davant l’impossibilitat de vèncer-la, l’Emperador va concedir-l’hi un títol nobiliari i va ser anomenada Almirall general de la flota xinesa.

Alvilda, princesa dels gods, va fugir i va armar un vaixell en que totes les pirates eren dones, s’explica que van ser molt destres amb el ganivet i l’arc, cosa que els va valdre merescuda fama.
Desprès de combat singular, amb Alí, un príncep, probablement otomà, va matrimoniar amb aquest, la flota col•ligada, va ser especialment temuda a la zona del Bosfor

Mery Read, junt a Anne Booney son figures mítiques dels pirates del Carib, al segle XVIII.
Anne va ser feta presonera i penjada, la seva carta de comiat al seu espòs va ser, tot un model de literatura epistolar.
Mery va tenir millor sort, es salvà de la forca al estar prenyada i indultada més tard.
Al segle XIX la senyora Hsi, fou capturada pel famós pirata xinesXing Yih, dona d’habilitat amb les armes, va derrotar-lo en combat, va fer-lo penjar i exposar-lo a l’atac de les aus marines.
Va convertir-se en Almirall de la flota pirata del Mar de la Xina.

La Capitana Grace O’Malley, segle XVIII, d’origen irlandès, va navegar especialment pel Carib, va tenir 4 fills.
Es diu que un d’ells, va separar pel seu interès una peça important d’un botí,
Era furibunda perseguidora d’espanyols i anglesos, atacat el seu vaixell fondejat, per un vaixell espanyol, es diu que va pujar a coberta nua amb un sabre a les dents i dues pistoles muntades i que va fer retrocedir als espanyols atemorits.

Font: Pep Bermejo, pirates, filibusters, bucaners i corsaris

2014 Tricentenari de la Longitud, una recerca èpica.

grahamharrison 1H4-movt-layout-106112-300x242

Fa 300 anys qualsevol navegant transoceànic sabia que a més dels perills del mar i  dels embarrancaments en conèixer poc el medi, s’enfrontava  a un problema més greu  que no podia resoldre.
Navegar cap  un indret i tornar al port de sortida, era una gesta d’una dificultat extrema, perquè no tenien una bona cartografia, ni sobretot, cap manera d’obtenir una bona situació.
No podien medir  la Longitud i  els mariners es desorientaven tant aviat deixaven de veure la costa, molts vaixells  naufragaven  i es perdien milers de vides i de riqueses pels països.
Tot mariner experimentat  podia  calcular la latitud a traves de l’alçada del sol, segons les estrelles, la durada del dia i el paral·lel zero, determinat per les lleis de la naturalesa, però no podien prendre la mesura  dels meridians de Longitud.
La Longitud  depèn del temps horari  i per esbrinar-la, cal saber quina hora es al vaixell i quina en el port base o en un altre indret de Longitud coneguda en aquell mateix moment. Els dos temps reals permeten que el navegant converteixi la diferencia horària en separació geogràfica o distància recorreguda a l’E o W.

Amb els rellotges de l’època era del tot impossible saber l’hora exacta de dos llocs alhora i en un vaixell  amb el balanceig constant, les diferents pressions baromètriques, les subtils variacions de la gravetat etc. els rellotges s’endarrerien, avençaven o s’aturaven; amb  els canvis de temperatura, els lubricants dels rellotges es fluïdificaven o s’espessien, els elements metàl·lics es dilataven o contreien amb conseqüències realment desastroses.

La recerca d’una solució a la Longitud va durar 4 segles, es varen fundar Observatoris, científics de l’alçada de Galileu, Newton o Halley es van enfrontar al desafiament que representava la Longitud, sense obtenir cap mètode que dones resultat.

Al S.XVIII el “problema de la Longitud” s’havia  convertit en el dilema científic més important de l’època. L’any 1714 el Parlament britànic va ficsar un premi – que ascendia a una veritable fortuna- per qui trobes un mitjà “factible i útil” de determinar la Longitud.
John Harrison, un humil i genial rellotger, va tenir “la gosadia” de concebre una solució mecànica, un rellotge que marcava l’hora amb precisió al mar.
Al cap de 40 anys d’intrigues polítiques i científiques, de pèrdues de vida al mar i catàstrofes econòmiques, Harrison -ja vell i esgotat- va poder reclamar la recompensa i el seu rellotge -una forma perfecte de mesurar el temps-  el Cronòmetre, es va fabricar en sèrie per a totes les naus i es va poder determinar la Longitud.

Bibliografia: Longitud, Dava Sobel, ed. Debate

100 años bajo el hielo

Se han hallado en la Antártida negativos fotográficos de la expedición de Shakleton tras 100 años bajo el hielo.

En una cabaña abandonada en la Antártida, los miembros de la fundación Antartic Heritage Trust (Fundación del Patrimonio de la Antártida) han encontrado negativos fotográficos de instantáneas tomadas entre los años 1914-1917 durante la expedición de Ernest Shackleton.

images (5)

Los negativos pertenecen a la fallida expedición de 1912 liderada por el explorador británico Robert Falcon Scott, que pretendía convertirse en el primer hombre en conquistar el Polo Sur. Sin embargo, Scott llegó al punto de destino deseado 33 días más tarde que su rival, el explorador noruego Roald Amundsen.

Los negativos de nitrato de celulosa, los únicos testigos existentes de los hechos, fueron guardados en una caja en el cuarto del fotógrafo de la expedición de Scott, Herbert Ponting. Antartic Heritage Trust  llevó el hallazgo a Nueva Zelanda, donde fueron reconstruidas 22 fotografías en blanco y negro.

Los expertos de la fundación han logrado reconocer puntos de referencia del estrecho de McMurdo y lo consideran “un hallazgo emocionante”.

Fuente SINC
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Fotografias/Hallados-en-la-Antartida-negativos-fotograficos-de-la-expedicion-de-Shackleton-tras-100-anos-bajo-el-hielo

Que pot fer un esdeveniment per la seva empresa?

images (3)

1. Fer-la notòria, convincent i respectuosa
amb les persones i l’entorn

2. Influir en l’opinió dels experts

3. Influir en la opinió dels seus públics

4. Motivar als i les treballadores

5. Enfortir i millorar les relacions amb altres
empreses o organitzacions.

6. Augmentar el compte de resultats.

En les crisi molts competidors abaixen la guàrdia, cal aprofitar aquests moments per fer l’esforç de  marcar un bon rumb.
Les dificultats, son en Comunicació, temps de grans oportunitats.

EL DISSENY ES LA CLAU D’ACCÉS AL CONTINGUT DE LA PUBLICACIÓ

001-056 Dietari Ubach:UbiachPortada Dietari (1)
El nostre entorn és ple d’estímuls visuals. Perquè un lector potencial es converteixi en lector real, ja sigui d’un llibre, una revista, un diari o de publicacions online, el disseny hi te una funció destacada.

 Cada un dels tipus de publicacions presenta enfocaments i solucions creatives ben diferents. És necessari crear una imatge visual que respongui als missatges que transmet el contingut, si no es fa així es corre el risc de confondre als lectors i de malbaratar l’enorme esforç que suposa escriure un llibre, realitzar una revista o un diari.

Un bon disseny editorial és el que presenta coherència gràfica i comunicativa, es atractiu, no es presta a confusions i  treballa aplicant els principis de l’ecodisseny.

Un  exemple és l’encàrrec del diari inèdit del Pare Bonaventura Ubach, aventurer i  fundador del Museu Bíblic de Montserrat i explorador a l’Orient Mitjà.
Es tracta d’un dietari il·lustrat amb fotografies, segells, passaports etc. dels seus viatges i descobertes.

L’ objectiu al que hem donat resposta: convertir l’exquisit Dietari manuscrit, en llibre imprès respectant i transmeten les aventures i l’atmosfera de la qual es va envoltar el Monjo per terres de Síria i Irak.

ACCIÓN COMERCIAL, COMUNICACIÓN

images (1)
Algunas  Pymes, basan su estrategia en el producto y el precio  y muy poco  en el valor de su  marca.

Pocas  Pymes están dispuestas a contratar  los servicios de una empresa de Comunicación y Diseño  que evalue, planifique y ofrezca propuestas útiles para construir una reputación de Marca coherente con sus valores .

A menudo pequeñas empresas  acuden a nosotros debido a  la disminución de sus ventas , la consiguiente  reducción de márgenes  y  el clásico enfoque de la venta personal transaccional, que trata de vender  todo lo posible al mayor número de establecimientos , a veces sin poder cubrir la demanda en el tiempo adecuado, ya sea por un déficit en la distribución o en la atención post-venta.

La venta personal  se entiende hoy como una herramienta más de comunicación que nos permite promocionar, interactuar con el cliente, adaptar el mensaje y las acciones en función de sus intereses, sus preocupaciones y ofrecer respuestas inmediatas. Se basa en el mutuo intercambio y su objetivo es mantener relaciones sostenidas entre “vendedor/ra” , cliente y consumidor/a final.

Lo primero que aconsejamos es un “cambio de mentalidad”;  la aplicación de estrategias y acciones de ventas singulares y diferenciadas  alcanzan todos  los objetivos deseados cuando se enmarcan en  una  Estratégica Global de Marca.

Desde los años 90 los mercados han cambiado, hay grupos de consumidores cada vez más exigentes con las acciones de Responsabilidad Social de las marcas y con el diseño del producto, presentación etc.

Las y los consumidores  se exponen a canales de comunicación y distribución múltiples, de fácil acceso y escogen entre aquellas marcas capaces de contarles sus valores, de seducirlos y de ilusionarlos.

Ecodisseny

Diptic quadrat 1IMP_Punt de llibre
Encara que no ens n’adonem les decisions que prenem a les empreses en el disseny dels seus productes o serveis determinen en gran mesura els seus impactes sobre el medi ambient.

 L’ecodisseny, disseny verd, sostenible o disseny responsable, consisteix en incorporar criteris ambientals en el procés de concepció estratègica, fabricació de productes i serveis, orientats a la prevenció o reducció de l’impacte mediambiental.

No hi ha fórmules senzilles per a una realitat tant complexa com l’ecodisseny, que abarca des d’estratègies d’actuació fins a la producció de productes, els seus materials  i els processos de producció més eficients, però hi ha petites accions que permeten optimitzar recursos.

En la creació d’un díptic, per exemple, hi pot haver sobrant de paper que, amb voluntat d’aplicar criteris de respecte per l’entorn, es pot usar una metodologia orientada a la reducció de l’impacte mediambiental aprofitant el paper sobrant.

Per la  creació d’aquesta Imatge Global de Marca, a més dels valors i la calidesa  que calia transmetre, adequats al servei que s’ofereix, vàrem  presentar una proposta de  díptic  amb dos formats, un amb l’optimització total del paper imprès, i l’escollit que us mostrem, un format pràcticament quadrat. L’excedent de paper l’hem aprofitat per fer-ne punts de llibre, amb l’objectiu de reduir l’impacte negatiu al medi ambient que suposa malgastar paper, i oferir al client una eina més de comunicació.

Ni el precios disseny del punt de llibre ni la impressió han suposat cap cost afegit pel client perquè AM57Grup treballem des del compromís, coneixement i exemple i involucrem  a empreses i persones en les actuacions de la natura del producte, els seus materials i la dimensió comunicativa per les millores ambientals.

Hem  aplicat un criteri d’ecodisseny per l’optimització del paper.

L’ecodisseny, a més, pot ser una eina important per la competitivitat de les empreses.

 

 

 

BRAINSTORMING, la quantitat es la que importa.


descarga
El Brainstorming (pluja d’idees) es una Técnica de grup per a generar idees creada a l’any 1941

Es una  part del  procés de treball  dels  equips professionals  que ens dediquem a la  creació ja. que  potencia la creativitat i fácil.lita un mètode per a trobar solucions noves , originals i útils.

Fa uns anys que en qualsevol empresa s’organitzen  Brainstormings, reunions  amb l’objectiu de generar idees que puguin esdevenir nous productes, serveis i fins i tot canvis operatius a l’empresa.

Però s’ aplica correctament?.

Una reunió creativa s’inicia amb la definició del problema (problem  statement) i es designa una/un organitzador o director de la sessió que conegui aquesta Técnica.

A partir d’aquí els/les membres del grup hauran de proposar el major nombre d’idees, començant per les més obvies fins a les més trencadores, més utòpiques  o  esbojarrades

En una sessió de Brainstorming el més important és el nombre d’idees que es generen i no pas la qualitat o viabilitat.

En aquesta fase no es qüestionen ni se’n treuen conclusions de les propostes. No es poden repetir les idees però es interessant fer-ne connexions.

El brainstorming es dona per acabat quan el grup ja no es capaç de generar més idees o bé quan  s’acabat el temps establert  per  la persona que l’organitza. No es recomanable que duri més de 30 minuts, ni que el nombre de participants superi els 12.

Uns dies després de la sessió es procedeix a l’anàlisi, avaluació i organització de les propostes, per a valorar la utilitat en funció de l’objectiu que s’ha pretès aconseguir  amb el brainstorming.

Qui pot proposar idees trencadores? Depèn de l’objectiu, en termes generals podem obtenir idees molt valuoses, d’empleats/des, stakeholders, directius, gerència, clients i proveïdors etc. la diversitat de punts de vista allunyats els uns dels altres  pot enriquir la sessió.

Amb els temps que corren cal atrevir-se a somniar, a mirar on els demès no miren Apple i Ikea en son exemple.

 

 

EFICACIA DEL PATROCINI

images
El patrocini es el finançament  i suport de tot tipus d’actes i iniciatives, amb la finalitat de difondre’ls  comercialment provocant una imatge favorable del patrocinador. Dit amb unes altres paraules el patrocini es el mateix que sponsoring o sponsorship i la finalitat es el retorn econòmic o d’imatge. Quan es cerquen patrocinadors gairebé tothom es capaç d’enunciar les raons d’èxit que obtindrà el patrocinador : la marca s’integra en la vida del ciutadà, pot oferir costos més econòmics que d’altres tipus de publicitat, proporciona bona imatge de marca etc. etc. però poques vegades els qui cerquen patrocinadors donen resposta adequada al que vol saber el patrocinador:  

Quina  es la proposta -técnica- detallada.
Quin es el target del consumidor.
Quin el posicionament del patrocinador.
Categories de Patrocini i beneficis  que es proposen.
Nivell de protagonisme del patrocinador dins l’esdeveniment o acció.
Missatges que cal transmetre.
Cobertura informativa prevista.
En quins espais, temps, suports etc. apareix  la marca patrocinadora.
Seguiment logístic. Que  es necessita i qui ho paga.
Quin tipus de retorn es garantitza.
Quin anàlisi d’audiència s’ha fet.
Com s’obtindran  les dades sobre el retorn econòmic  o d’imatge de les accions de patrocini.

Aquestes son algunes de les respostes que li calen  a la direcció de l’empresa patrocinadora a per a tirar endavant  la negociació. 

 

VisualMar International Events & Press, (AM57grup), CSR deeply-rooted in our DNA

The concept Corporate Social Responsibility (CSR) makes companies think in complex ways. They go through several strategic stages while applying various social responsible decisions. Furthermore, these decisions aren’t implemented in a linear way and the companies won’t always follow the same path. The fact is that an organization owns individual characteristics and dimensions, and have their own needs. Less than fourteen years ago, a sports company was accused of contributing to child labour, and other companies were held responsible for pollution and the decline of biodiversity. Nowadays these companies have developed new insights and became pioneers on CSR). 

They frequently underline these enormous problems, and are in this way leading and improving the society. In 1976 the  executive Sir Geoffey Chandler, initiated Shell’s first Statement of General Business Principles. This introduction made many companies rethink their way of doing business and started working from a social-responsible point of view.  It’s certain that we, the companies, need to change and start the dialog with our stakeholders, local society, professionals, associations to obtain a collective consensus in which we all can win.

Today the general opinion is for a more socio-political role of the industry at global and local level.  The consciousness towards CSR has developed, CSR isn´t seen as a management tool anymore. Instead it´s seen as an integrated way of working, supported by each employee. In this way creating a shared consciousness and commercial advantage.

Through our research at the various business sectors of Catalonia related to the world of the sea, we got a good insight in the opportunities and chances of international exchange for companies in which CSR is an important issue, and like us, is deeply-rooted in their DNA.

VisualMar International Events & Press integrates prevention and safety in her working activities in which humans and the ambient are always respected.

VISUALMAR International Events & Press, (AM57grup), EN EL NOSTRE ADN la RSC

Parlar de Responsabilitat social, ambiental i econòmica (RSC), resulta complex; els canvis que experimenten les empreses amb els diversos factors estratègics per passar les diferents  etapes de conversió no es lineal. No totes les empreses passem  les mateixes fases ni tenim les mateixes, dimesions, característiques,  ni necessitats.

Fa nomes uns 14 anys, Nike era acusada d’afavorir el treball infantil  o General Electric de contaminar massivament , d’altres de destruir la biodiversitat. Aquestes empreses han canviat moltes coses i  fins lideren canvis davant de  problemes socials o de gestió ambiental, malgrat generin  certa controvèrsia encara. Determinar que es el que ha fet que moltes empreses, grans i  petites  canviïn des de que Sir Geoffrey Chandler.  com  administrador de Shell, va formular al 1976 una declaració de principis empresarials que va introduir una consciència social i ambiental a l’empresariat , no es pas senzill,  però el cert es que van canviant i  cada dia es més evident i hi ha consens que les empreses  hem  de modificar l’enfoc , crear canals de diàleg amb els nostres grups d’interès,  amb  la societat local, professionals  o associacions etc.

Avui es planteja el  nou rol sociopolític  de l’empresa en un món local i global i una comprensió de la  Responsabilitat social i ambiental que res te a veure amb la filantropia, la gestió de riscos de fa uns anys,  ni amb la incorporació d’un departament de RSC com una nova àrea de gestió. 

Els diversos sectors empresarials i  corporatius de Catalunya vinculats al mar i a la costa tenim  un bon recorregut en  la reflexió activa  sobre l’ empresa, l’ entorn i els nostres grups d’interès i un mar  d’oportunitats comercials i d’intercanvis internacionals  amb  la RSC incorporada  en la mateixa estratègia de l’empresa, en el nostre ADN.

VisualMar International Events & Press, (AM57grup), MVO diepgeworteld in ons DNA

Het begrip Maatschappelijk Verantwoord Ondernemen (MVO) laat bedrijven op een complexe manier denken; Bij het implementeren van verscheidene maatschappelijk verantwoorde beslissingen doorloopt men verschillende strategische fases. Bovendien worden deze veranderingen niet lineair toegepast en bewandeld men niet allemaal dezelfde weg. Een organisatie bezit nou eenmaal individuele karakteristieken en dimensies, en heeft tevens haar eigen benodigdheden. Nog geen 14 jaar geleden, werd Nike beschuldigd van het bijdragen aan kinderarbeid, General Electric van milieuvervuiling en werden anderen verantwoordelijk gehouden voor de achteruitgang van de biodiversiteit. Tegenwoordig hebben deze bedrijven zich ontwikkeld en worden zij beschouwd als pioniers van het MVO. Regelmatig stellen zij problemen aan de kaak, die meer dan eens leiden tot controverses binnen de maatschappij. In 1976 initieerde het directielid van Shell, Sir Geoffrey Chandler, de algemene business principes. Zijn introductie heeft bij vele bedrijven tot een consensus geleid om zich op een maatschappelijk verantwoorde wijze te manifesteren. Het staat vast dat wij onze invalshoek dienen te wijzigen en wij, de bedrijven, de dialoog aan moeten gaan met onze stakeholders, de lokale maatschappij, professionals, verenigingen etc. om tot een gezamenlijke consensus te komen.

Vandaag de dag oppert men voor een sociaalpolitieke rol van het bedrijfsleven op zowel globaal als lokaal niveau. In een wereld waarin het bewustzijn rondom MVO zich ontwikkelt, een wereld waarin het bedrijfsleven MVO niet als management instrument ziet, maar deze vorm van werken in het bewustzijn van elke werknemer geïntegreerd is.

Door ons onderzoek naar de verscheidene business sectoren van Catalonie, gerelateerd aan de wereld rond de zee en de kust, hebben wij inzicht gekregen in de bedrijven en organisaties. Wij zien vele zakelijke mogelijkheden en kans op internationale uitwisselingen voor bedrijven waarin MVO een belangrijk issue is, en net als bij ons, diepgeworteld in het DNA zit.

VisualMar International Events & Press  integreert preventie en veilig werken in haar activiteiten waarbij mens en milieu gerespecteerd worden.

Delfin azul-ola

CULTURA MARINERA

VisualMar, la nova linea d’AM57grup, col.laborem amb l´Àrea de Promoció Econòmica de l´Ajuntament dArenys de Mar en un projecte per tal d´impulsar i dinamitzar l´económia del sector pesquer. L´objectiu d’ aquest projecte és donar a conèixer la cultura marinera, les arts de la pesca, així com les activitats nàutiques que ens permeten gaudir d´un entorn privilegiat. 

Es un projecte engrescador, dinàmic,transversal, en el que s’han sumat els esforços i les propostes de pescadors, administració, confraria i associacions.  Remant en la mateixa direcció, s’aconsegueix el consens  bo pels negocis, les persones i el territòri. Us passem el trailer d’una de les eines de Comunicació que hem creat per la difussió del projecte.
http://vimeo.com/76499346

EL TURISME DE LES PERSONES

Tapas_Morning
El turisme es una industria basada en las emocions,  podríem dir  que s’ha convertit en un negoci  d’intangibles. Les persones quan viatgen i tornen a casa els queda alguns records físics (vídeos, fotos, productes del lloc …)  però sobretot records en la memòria, sensacions i emocions.

 Les empreses que es dediquen als serveis turístics han de competir, no només en donar uns millors serveis  sinó que aquest tinguin uns atributs que el converteixin en una experiència molt agradable i si pot ser inolvidable. El model de turisme basat en el lloc, dona pas a un nou model,  el que te en compte les persones , la dinamització dels negocis locals, des de restaurants a galeries d’art, la oferta associada a  l’oci, com concerts,  i la sostenibilitat del model.

Per crear  experiències  per les persones,  segons edat i nivell soci econòmic, dissenyar els suports de l’acció  i planificar la difussió als llocs adequats, les empreses turistiques i de creuers, haurien de parlar amb publicistes i Dir.COM  persones creatives multidisciplinaries,  acostumades a escoltar les necessitats de client, presentar propostes pensades per les persones i convertir una opció modesta amb molt més atractiva del que es pot imaginar.
Els caldrà  seleccionar els professionals  que incloguin en les seva feina diària un profund respecte per les persones, dones i homes  i el mediambient.

 

D’ESQUENES AL MAR

images (6)descarga (5)

La societat catalana, comparada amb les societats del nord d’Europa, no s’ha sentit tant atreta pel desenvolupament  dels temes del mar, pescadors,  peixaters , navegants, mariners, recerca,  desenvolupament tecnològic, conservació etc , fins fa relativamentmolt poc temps. Amb excepcions molt notables, les ciutats i els pobles del litoral català han viscut d’esquenes al mar i això ha suposat un desconeixement de la cultura i de la forma de vida de la gent de mar i una escassa aposta per desenvolupar-hi negoci i benestar.


La Renaixença va inspirar escriptors, poetes i artistes emmirallats amb els Alps, obres amb cosmovisions  d’una Catalunya de cingles, muntanyes, rierols, vegetació o aus de terra estant, de manera que en les seves obres no es va  representar allò que tenia a veure amb el mar, les seves dones, els seus homes, les seves feines, els oficis ni les aus, peixos i vegetació marina amb la intensitat que van escriure,  cantar i pintar  tot allò de terra.
I no es fins  aquest segle, el S. XIX,  que els metges posen de moda el mar, amb finalitats exclusivament terapèutiques: els banys de mar.

Tot això malgrat que la vida marítima, la pesca, el comerç de cabotatge, els ports, la fabricació de vaixells, lleis, i fins i tot el comerç d’ultramar han ocupat una part molt destacada en la nostra història. 

Seria interessant, analitzar el paper que juga el mar i tot el que l’envolta en el sistema simbòlic català,  comparant-lo amb el paper que juga la muntanya i el món rural.
Aquest desinterès cap les activitats marítimes tenen explicacions en costums, actituds, mites.. en la forma de veure el món de la societat  envers el mar.

Volem  contribuir a difondre des de les formes d’organització socio-econòmica de les societats litorals a recerques científiques, espais de custodia marina, organitzacions que es dediquen a mantenir i  preservar el medi , empreses que treballen amb responsabilitat social i ambiental fins a  les manifestacions artisitques i culturals per tal de sensibilitzar a la societat  que el món marítim es el NOSTRE MÓN  i  un valor emergent i estratègic generador de riquesa i d’oportunitats empresarials i socials.

NO DEMANEU SER RESCATATS

descarga (1)images (3)

Fascinant, misteriós, evocador o amenaçador  el Mar amb les seves promeses i amenaces, projecta  a la gent d’occident tota una sèries de fantasies i realitats, localitzades al XIX i XX, principalment en el Oceà Pacific, els Mars del Sud,  fantasies  semblants a les gestes Homèriques de l’Antiguitat Mediterrània. 

Les Illes del s Mar del Sud -comparades amb el Paradís- avui ens semblen esquilades per la vulgarització del turisme.
Però  això no  justifica desconsiderar els seus valors, els de la gent del mar i es fa necessari recorre al gran Melville (ChaquetaBlanca, Taipí o Moby Dick), a Bouganville que va entronitzar Tahití com la terra d’Afrodita, a Joseph Conrad i el seu antiheroi Nostromo, a RobertLouis Stevenson, a Pierre Loti o a Kafka ( Artur Gordon Pyn)  amb calamitats només superades per  la terrible realitat de Shackleton i la seva Expedició,(Atrapados en el hielo)

Els Mars del Sud varen seduir inevitablement al nou gènere narratiu del S.XX, el cinema, amb aventures de verisme poètic, com vodevilesques;  Samoa, Hawaii, Tahití o Yap es convertien en escenaris  habituals del cinema.
“Moama” (1926) de Flaherty, es de les primeres aparicions fílmiques del Pacific;
“Sombres Blancas” (1928)de Van Dyke, va impressionar a Luis Cernuda;  “Ave del paraíso” (1932) de King Vidor,un musical de Broadway;  “El Hidalgo delos mares del Sur”  (1971) de Walsh,recrea la vida del capitá Cook.
Hi ha una extensa filmografia al voltant del mar,  com la de John Ford “la taberna de l’Irlandès”(1963), les 6 versions de la “Bounty”  l’històric amotinament   en el vaixell de l’armada Anglesa o totes  les de pirates.

Com deia Charles Darwin, la vida comença al mar, una gran sopa de vida, que li va revelar -a bord del Beagle- les claus explicatives de la variació de les especies  i amb elles el mecanisme de l’evolució (El viaje del Beagle).

En aquest  mar de paraules i imatges “blaves” podreu somniar,  no demaneu ser-ne rescatats.

ESDEVENIMENTS

images (2)

Cada esdeveniment es un món, te les seves pròpies característiques i necessita d’una planificació independent.

Un treball de setmanes o mesos pot fracasar si l’organització no l’encerta en l’ejeccució de l’esdeveniment, ja sigui d’una junta d’accionistes, unes jornades, una convenció o una fira  etc;  la imatge de l’empresa o institució podria sortir greument perjudicada.

La planificació de qualsevol acte de l’empresa o institució s’ha de fer de tal manera que minimitzi les sorpreses i que contempli inicialment:

– PER QUE  ES FA
– QUAN S’ HA DE FER.
– QUI SON LES/ELS CONVIDATS O ASSISTENTS.
– QUE ES VOL FER.
– ON ES VOL FER.
– QUI EL DISSENYARÀ I CONTROLARÀ.
– COM ES DESENVOLUPARÀ.
– QUAN ENS COSTARÀ.

La complexitat dels esdeveniments ens obliga  a cuidar de tots els detalls sense deixar-ne cap a la improvització i  poder garantir l’èxit.

¿Que es “eso” de DirCom, Comunicación o Corporate?

La globalización de la información, el desarrollo de la ética corporativa social, ambiental y económica, la aparición de las nuevas tecnologías de internet, la necesidad de facilitar diálogos entre las organizaciones, las empresas  con sus profesionales, con sus clientes son algunos de los aspectos que han favorecido el desarrollo de la Dirección de Comunicación.

La Comunicación es una cultura y su desarrollo una ciencia. Las organizaciones son centros emisores y receptores de señales, informaciones, mensajes, imágenes que se divesifican y densifican constantemente, sus técnicas se especializan; el tráfico comunicacional aumenta en volumen y tiende a la saturación, al ruido y al desorden.
Surge la necesidad de un nuevo/nueva profesional polivalente, con poder de sintèsi, estratega, gestor/a de comunicaciones, con creatividad  y que vele por la imagen corporativa y el valor intangible de empresas y organizaciones

Los y Las  DirCom somos profesionales generalmente procedentes de licenciaturas como  , Publicidad , MKT, Ciencias de la Información…o Diseño, con Master o Postgrado en Dirección de Comunicación.La palabra Comunicación para designar la profesión es poco afortunada, da lugar a todo tipo de equivocos:  marketing, periodismo, diseño etc. y contribuye a la confusión existente

Son responsabilidad de Comunicación o  de DirCom

Comunicación Interna, Comunicación Externa, Comunicación visual i gráfica, Publicidad, E-Comunicación, Eventos ,  RRPP, Patrocinio i Mecenazgo,  Comunicación Lobbies , Comunicación Comercial, Comunicación Financiera, Comunicación Política, Comunicación de Crisi y Medios de Comunicación (prensa) .

El o la Directora de Comunicación, analiza las estrategiasde comunicación de la empresa u organización en cada uno de sus ámbitos, las valora, emite unas conclusiones y realiza un Plan Estratégico (briefing)

En él determina el plan operacional como el  posicionamiento más adecuado,  define objetivos, propone y recomienda enfoques, mensajes globales o específicos que deben transmitirse en función de los valores , misión de la empresa y de los públicos y audiencias de la organización; establece acciones y soportes de apoyo, selecciona canales, medios y finalmente planifica tiempo (Timing) y expectativas.

Trabaja en equipo y coordina los distintos profesionales que intervienen.

Los objetivos de un plan de Comunicación son cuantificables, medibles y alcanzables .Con  la aplicación de planes de Comunicación, se consigue el nivel de conocimiento, comprensión e implicación suficientes de los “públicos” con los objetivos de la organización una clara ventaja competitiva y  un retorno de la inversión. Es la diferencia clave para atraer y retener a clientes, profesionales o empleados y la base para la creación de la reputación corporativa y  difusión de sus servicios o productos que pueden diluirse entre tantas “nubes” saturadas de imágenes e información.

Las y los profesionales de la Comunicación prestamos nuestros servicios a las empresas y a la sociedad atendiendo a los criterios éticos y deontológicos recogido en el Còdigo Europeo Deontológico Profesional de la Comunicación y la Publicidad.

Botella

Protocol, el valor de l’aparença


images

Cal dir clarament que el protocol empresarial no existeix. Cada empresa o organització no governamental està organitzada de manera diferent, el que impedeix crear una normativa general pels esdeveniments.

El que si que podem fer es aplicar una sèrie de normes afegir-li una espurna de tradició de manera que creem un ambient adequat pels interessos de la nostra empresa.

Alguns consells podrien ser:

Les invitacions o saluda (més personal) cal enviar-les amb prou temps perquè els convidats puguin planificar la seva assistència_–  

En la invitació ha de figurar el càrrec que convoca, el motiu pel qual es convida, data hora i lloc i si es servirà un refrigeri o dinar.. i l’amenització de l’acte si s’escau.

La puntualitat es molt im
portant i diu de l’efectivitat de la nostra empresa.Els actes han de començar a l’hora prefixada. Si la Personalitat citada no pot venir, serà substituïda per l’empresa. Mai quedarà cap vacant.

Es convenient que la Personalitat sigui rebuda pel màxim càrrec de l’empresa o qui aquest delegui

Davant de dubtes, l’amfitrió designat per presentar l’acte en nom de l’empresa, reberà i acomiadarà a la porta a tots els convidats

 En actes en que el nombre de convidats sigui nombrós, es crearan comissions que s’encarreguin de les diverses personalitats i persones que assistiran al’acte.

 Es molt important que la sala i avantsala de l’acte estiguin netes, endreçades, molt ben organitzades, amb senyals o distintius reconeixibles de l’acte.

Les persones encarregades d’atendre als convidats han de dur un distintiu visible de la seva funció.

Dins el marc de regals o atencions especials, han de seleccionar-se detalls originals o clàssics de bon gust.

La configuració de les taules poden ser rectangulars, rodones, ovalades, quadrades.

– Activitats, actuacions, amenitzacions, decoració, han d’estar perfectament creats i dissenyats pel tipus d’esdeveniment, el perfil dels convidats i han de respondre a la filosofia de l’empresa, al missatge i als valors que es vol transmetre.

VISUALMAR, MARCANT RUMBS/ZET KOERS/ SETS COURSE

424134_525066904199671_2043980059_a L’evolució econòmica  recent ha suposat un canvi  en el desenvolupament de les activitats empresarials i ha impulsat a les companyies a orientar-se cap a la innovació la  sostenibilitat i cap a noves maneres de treballar, busquen establir més sinergies internacionals i generar confiança entre els seus grups d’interès.

Diversos sectors  empresarials relacionats amb activitats entorn el mar tenen a Catalunya un bon potencial de creixement . AM57grup hem desenvolupat Visual Mar Internacional Events & Press, per a proporcionar solucions de Comunicació que creïn valor a través de propostes personalitzades, dissenyar-les, impulsar-les i explica-les  i ajudar a les empreses ha establir els contactes precisos amb  diverses empreses i organitzacions  globals.   

VISUALMAR, ZET KOERS 

Recente economische ontwikkelingen hebben tot gedragsverandering  binnen organisaties geleid. Organisaties zijn innovatiever en zoeken naar synergie op globaal niveau. Ze proberen door maatschappelijk verantwoord te ondernemen het publieke vertrouwen te vergroten.

Wij, AM57grup, zien het groeipotentieel van verscheidene Catalaanse organisaties die hun ondernemersactiviteiten op en rond de zee uitoefenen. Om deze groep optimaal te ondersteunen in haar communicatie hebben wij de lijn VisualMar opgezet. Onze lijn richt zich specifiek op international events & press. Door de behoeften van elke organisatie in acht te nemen, zorgen wij voor persoonlijke communicatieoplossingen en assisteren wij bij het vinden van contacten op internationaal vlak.

 VISUALMAR, SETS COURSE

Recent economic developments have led to changes in the behaviour of organizations. Companies have become more innovative and are searching for synergies on a global scale. Organizations strive to improve the public trust by focussing on corporate social responsibility.

We, AM57grup, are aware of the potential of several Catalan organizations that are connected to the sea. To support this group with their communication we created the new line VisualMar. The focus of our line is international press & events. By considering the needs of each company, we develop personalized communication solutions and assist in establishing contacts at the international level.
1000164_592232277483133_1169280842_n