José J. de Olañeta, ed. Un banquet creatiu

Llegir ens fa creatius, feliços i ens transforma.
Es una bona dieta plena de nutrients.
En temps de convulsions per crisi política, econòmica o personal , d’angoixes i d’incerteses, la lectura te solucions terapèutiques i és una forma de sociabilitat i comunicació.

Cuidar el cos i la ment alhora, ha estat una de les màximes des de temps de fa molt de temps; “Nulla dies sine línea”, cap dia sense llegir, deien els romans.

El llibre a degustar, de com preparem les combinacions de lectures, ho decidim lliurament  nosaltres .
Hi ha un moment per cada llibre, un poema per cada moment.

En aquet “moment” que vivim, m’agrada anar a una llibreria i remenar entre publicacions  de l’editorial J.J.Olañeta, perquè hi trobo temes pel meu “moment”, per formar-me nous criteris, noves emocions , per alliberar-me i experimentar a fons en nosaltres i en la vida i ser-ne alhora una part, i no pas una representació, sinó ser-hi de ple!.

Mireu i remeneu entre totes les coleccions, us sorprendrà, trobareu els vostres ingredients pels banquets, espurnes anomenades “connexio humana” .
http://www.olanetaeditor.com/

Anuncios

Elisenda Dalmau

1618498_10152160272250279_260781611_n

Elisenda Dalmau, s’ha incorporat  a Visualmar-Am57grup,com a Communication Consultant
L’Elisenda es també directora de cinema i escriptora.
Benvinguda!

 

 

El port de Barcelona

puerto-barcelona

Port de Barcelona in night -  commercial/industrial port (Barcelona Free Port)
Port de Barcelona in night – commercial/industrial port (Barcelona Free Port)

El port de Barcelona és un factor clau per al desenvolupament econòmic i comercial de l’economia del seu entorn. En termes absoluts, actualment el port representa l’1,4% del producte interior brut (PIB) de Catalunya i s’espera que després de la fnalització de l’ampliació, a mitjà termini, aconsegueixi generar el 5% del PIB de l’economia catalana. Si analitzem el port comercial i logístic, observem que el tràfc portuari està correlacionat amb l’activitat industrial de Catalunya. Segons un estudi d’impacte econòmic i de dependència econòmica realitzat per l’Autoritat Portuària de Barcelona amb l’objectiu de mesurar la contribució del port de Barcelona a la competitivitat dels seus clients (infraestructura de serveis i indústria catalana), es conclou que el guany que reporta el port a la indústria catalana (dependència) és superior al valor econòmic que produeix el port com a infraestructura de serveis (impacte).
En aquest context, davant d’un nou escenari en què la ciutat de Barcelona esdevingués capital d’un nou estat, seria necessari redefnir el model de gestió portuària al qual actualment està subjecte el port tenint en compte diferents possibles escenaris, però sempre prioritzant un objectiu clar de competència del port de Barcelona amb la resta dels ports d’Europa.
Pel que fa a la regulació actual del sistema portuari espanyol, presenta  limitacions, que afecten negativament el port de Barcelona. D’una banda,  el sistema regulador actual estableix un subsidi creuat al qual totes les autoritats portuàries han d’aportar una part dels seus ingressos en el Fons de Compensació Interportuari ha de fnançar altres autoritats portuàries, a més de contribuir al fnançament de l’organisme públic Puertos del Estado. Aquesta regulació no benefcia el port de Barcelona, ja que és el port amb més ingressos del sistema portuari espanyol.
D’altra banda, el fet que el sistema de fxació de taxes portuàries estigui establert per llei i hagi de ser aprovat i coordinat per Puertos del Estado provoca que aquestes no estiguin subjectes a les 340 LLIBRE BLANC forces del mercat. És a dir, tot i la política de descomptes, té com a objectiu l’increment d’un tipus de tràfc determinat; a la pràctica, aquesta situació acaba generant un augment del poder de mercat3 dels agents portuaris (principalment, les navilieres), a més de benefciar els ports de trànsit (coneguts com a ports hub) i desafavorint els ports de porta d’entrada de mercaderies (coneguts com a ports gateway), que seria el cas del port de Barcelona (Fageda i Gonzalez-Aregall, 2014).

En defnitiva, el context d’un nou estat suposaria la sortida del sistema portuari espanyol, fet que el podria benefciar a l’hora de disposar dels recursos amb els quals contribueix actualment per al fnançament del Fons de Compensació Interportuari de Puertos del Estado. En aquesta nova situació, davant d’una  nova regulació, aquesta hauria de permetre una fxació de preus lliure, basant-se en un model de mercat, a més de prioritzar les inversions en els accessos terrestres per tal d’assegurar un desenvolupament estable del port a llarg termini. Finalment, a banda d’una regulació més fexible, en aquest nou panorama s’hauria de debatre quin tipus de gestió podria ser el més adient per al cas concret del port de Barcelona. En la literatura acadèmica no hi ha cap conclusió clara sobre quin model de gestió (públic o privat) aporta una major efciència portuària (Gong et al., 2012); per tant, és interessant valorar els diferents escenaris possibles.
En primer lloc, es podria parlar d’una gestió pública per part del Govern a través de l’organisme Ports de la Generalitat, el qual actualment gestiona els ports esportius i pesquers de Catalunya. En segon lloc, també es podria pensar en una gestió municipal, tal com passa en alguns dels ports del nord d’Europa, com Rotterdam o Anvers. En tercer lloc, una altra opció seria que l’Autoritat Portuària de Barcelona esdevingués una empresa privada. Així mateix, també es podria valorar una gestió conjunta entre el port de Barcelona i el port de Tarragona, especialitzat en tràfc de productes líquids a granel.
En conclusió, gràcies a una estratègia comercial sòlida i un sistema fnancer consistent, el paper del port de Barcelona en un nou marc estatal li oferiria l’oportunitat de millorar les limitacions de la regulació actual i defnir una nova gestió que li permetés sostenir un desenvolupament estable.
images (2)
Marta Gonzalez Aregall.

referències Autoritat Portuària de Barcelona. El port de Barcelona: Una perspectiva mediterrània. 2014. Castillo-Manzano, J. I.; López-Valpuesta, L., i Pérez, J. «Economic analysis of the Spanish port sector reform during the 1990s». Transportation Research, Part A, 42, 1056-1063. 2008. Fageda, X., i Gonzalez-Aregall, M. «Port charges in Spain: the roles of regulation and market forces». International Journal of Shipping and Transport Logistics, 6(2), 152-171. 2014. Gong, S.; Cullinane, K., i Firth, M. «Te impact of airport and seaport privatization on efciency and performance: A review of the International evidence and implications for developing countries». Transport Policy, 24, 37-47. 2012. Review of Maritime Transport. United Nations Conference on Trade and Development (UNCTAD 2013). 2013. 3. Capacitat que té un agent econòmic per infuir

Pels ulls, pel cos i per l’ànima

mejillones-ovulíparosimagesimages (5)

Musclos revolucionaris amb xampany (català)
Recepta  de capvespre , quan es pon el sol.

S’escullen musclos frescos, un cop ben netejats es posen a coure en una cassola -al vapor-, fins que s’obrin.
Un cop oberts, es treuen les mitges closques buides, deixant només les que duen el musclo agafat.
Es disposen -amb gust – en una safata i es cobreixen de la salsa següent :
Per cada Kg de musclos,  2-3 dents d’all crus pelats, una generosa quantitat d’ametlles torrades i es pica fins que es converteixi en una pasta; després s’hi afegeixen 2 tomàquets escalivats sense pell, ni llavors –ecològics o km.0-  2 o 3 rovells d’ou dur i es pica bé.
Seguidament  s’hi deixa caure l’oli amb un setrill, treballant i allargant la salsa com si fos una maionesa.  Quan es consideri que ja hi ha suficient salsa i estigui be de sal i d’espessor  es reparteix per damunt dels musclos.
Finalment es posa també al damunt la clara dels ous ben trinxats.
El xampany català ,  ben fred es pot servir en copes de vidre, de plata o en porró i ….BONES VACANCES!

FARS i FARONERS

faro_alejandria2torrehercules
Els fars han estat lligats a la vida de les persones des de l’antiguitat. El far d’Alexandria, erigit per Ptolomeu II, a la illa grega  Pharos, d’on prové el nom d’aquestes torres de senyalització lluminosa en la nostra parla; el Colós de Rodes, la Torre d’Hèrcules a Galizia etc.
Els fars son la referència de seguretat pels navegants, la referència de la terra ferma.

Fars i faroners han estat envoltats d’un cert aire de misteri. Hi ha nombroses històries, llegendes, en la literatura oral i escrita plenes de fets singulars. Hi ha una idea romàntica i quasi mítica  dels faroners, cantada pels poetes.

Els fars estaven habitats per famílies. La  duresa de les condicions de vida,  resultaven més extremes a més isolats estaven de qualsevol població. Els calia generar-se l’energia amb molins, fer-se el pa,  parir fills sense comadrones o veïnes, guarir-se infermetats  segons l’experiència o la intuïció, i havien de  disposar de coneixements  específics de la maquinaria del far.
La vida dels mariners depenia sovint dels seus coneixements, responsabilitat i tenacitat,  però les seves vides, només depenien  d’ells mateixos (homes i dones).
Poques persones eren capaces de suportar una forma de vida que exigia fer front al que suposava l’isolament en el sentit més ampli de la paraula.

Avui els faroners -queden pocs fars habitats-  reben el nom de: Tècnics de Sistema de Suport a la Navegació.

Actualment, malgrat les noves tecnologies, els fars continuen sent un referent per a tothom que navega, es el principal sistema de referència per a embarcacions de poca eslora i un sistema de seguretat pels qui utilitzen medis electrònics de navegació.
Els fars a més del llegat humà, històric i tècnic que cal difondre i conèixer, son un senyal marítim de ple us i una plataforma per a la instal·lació de noves tecnologies de suport a la navegació. Se’n construeixen de nous.

Far  Enoshima (Japó)

Faro-de-Enoshima-Japón

Al Cap de Creus  es cel.lebra enguany la IV trobada de faroners i amics dels fars. show_foto

el Mecenatge col•laboratiu (Crowdfunding) i l’ Oceà

images (1)

Tradicionalment es coneix com a mecenatge al patrocini que es donava a artistes o científics per a que podessin dur a terme les seves obres o investigacions.
Aquesta fórmula de finançament es coneguda des de l’antiguitat. A finals del S. I a.C, Caius Cilnio Mecenas http://es.wikipedia.org/wiki/Cayo_Cilnio_Mecenas patrocinava artistes i poetes, del seu cognom neix la paraula mecenatge.

El mecenatge ha continuat existint amb diverses fórmules, però fins fa poc temps, si una persona amb talent i iniciativa -però sense gaires recursos econòmics- desitjava tirar endavant un projecte, només podia demanar alguna petita subvenció i convèncer a familiars i amics.
Internet ha donat peu a noves fórmules de comunicació però també de finançament de projectes i idees per a totes aquelles iniciatives preparades per afrontar els reptes actuals.
Es a la xarxa on neix la nova forma de mecenatge col·laboratiu, el crowdfunding,
o finançament col·lectiu que permet posar en marxa molts  tipus de projectes.

Aquests mecenatge del S.XXI, sorgeix dels primers projectes d’Open Source, en que s’oferia el treball de desenvolupar projectes de manera desinteressada.
Degut a la feina que comportava i al èxit obtingut, van sol.licitar donacions, la resposta va resultar més exitosa de l’ esperada; els creatius necessitaven finançament i els usuaris volien aquests projectes i estaven disposats a pagar per ells.
Dels projectes creatius s’ha passat a projectes empresarials.

Enguany ,  Boyan Slat, un estudiant holandès de 19 anys, afeccionat al submarinisme, ha inventat i patentat una solució per a netejar els oceans de plàstics i ha creat una fundació The Ocean Clean Up http://www.theoceancleanup.com/.
Per a dur a terme la seva investigació ha realitzat una campanya de crowdfunding, que li ha permés recaptar més de 65.000€ i confirmar l’èxit del seu invent.
El seu somni, es el somni de tothom, acabar amb les onades de plàstics en mars i oceans. Tant de bo que aviat es converteixi en una realitat!.
http://www.youtube.com/watch?v=6IjaZ2g-21E#t=25

Boyan Slat, Font: Crònica verde, Cesar Javier Palacios
http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2014/06/11/un-estudiante-de-19-anos-inventa-una-solucion-para-limpiar-los-oceanos/

QUE EN SABEM DE L’AQÜICULTURA? (ESTUDI D’OPINIÓ)

 

 

descarga

VisualMar /AM57Grup , hem fet un petit estudi d’opinió, per saber que en sabem dels peixos de piscifactoria,de la criança, les instal·lacions, investigacions, del consum, de les seves avantatges i desavantatges, de la sostenibilitat , de les sinergies amb la pesca tradicional , sobre el coneixement de les matèries primeres per la industria farmacèutica etc.

Entre les conclusions de l’estudi , realitzat a persones d’entre 35 a 65 anys, destaquem  la  preocupació  pels  aliments dels peixos, (farines, pinsos), els antibiòtics, d’altres productes químics i la manca d’espai per créixer.  El tipus d’inspeccions sanitàries que es realitzen i certificacions.
Les persones enquestades creuen  -tot i el desconeixement- que l’Aqüicultura produeix  un impacte ambiental considerable i es enemiga de la biodiversitat marina, Veuen perill de sobreexplotació per la fabricació de pinso  i un  greu perjudici a la pesca tradicional.
Accepten  i entenen  la diferencia de preu entre el peix de captura extractiva i de piscifactoria que consumeixen també, pel seu cost. Consideren més “sa” el peix congelat  tot i que els atributs sensorials del peix de piscifactoria el fa més atractiu a  l’impuls de compra. Coneixen algunes especies vegetals o animals aplicades a la gastronomia i a la bellesa.

Hi ha una gran desconfiança, deguda a  l’opacitat del sector.

l’Aqüicultura podria  contribuir  a la millora de l’accés de moltes poblacions costaneres a una economia sostenible. Seria possible progressar si es comptes  amb forts compromisos ètics de tots els sectors implicats que requereixen mesures especifiques i prudents. i amb un Estat “amic” que no hi posi traves.
Cal fer-ho bé  i saber-ho explicar al conjunt de la població.